sábado, 29 de enero de 2011

"Pecha Kucha" - Auschwitzpark

Realización de una presentación bajo el formato "Pecha Kucha" (20 imágenes - 20 segundos cada una) de uno de los siguientes temas:

La percepción visual.
Expresividad y creatividad
La Bauhaus.
Lenguaje y comunicación. El lenguaje visual. Interacción entre los distintos tipos de lenguaje.

...

"Pecha Kucha" – Auschwitzpark

PROJECTE APLICAT I ANÀLISIS DELS ESPAIS TEMÀTICS



1ªDiapo: 20seg.


Farem una breu mostra de l´interacció entre els distints tipus de llenguatge visuals d´aquest Audiovisual interactiu anomenat: AUSCHWITZPARK que mitjançant falsos-panorames composts per apropiacions i creacions pròpies, sorgeix un nou espai híbrid entre els dos espais de:

Auschwitz a Polònia (avui museu)
Spreepark parc temàtic abandonat a Berlín.

2ªDiapo: 20 seg.

Aquesta petita animació realitzada per fragments fotogràfics de
la zona Juràssica en ruïnes: seleccionada per facilitar la metàfora de temps remot i la seva relació amb l'extinció d'una espècie.

Podem desplaçar-se per mig del falsos panorames fotogràfics de 360º.

3ªDiapo: 20 seg.

En aquest vídeo interactiu l´usuari pot interactuar a mode del “joc de tir” sobre els tres personatges responsables de la guerra freda.
Composat per un bucle audiovisual i grafisme animat en forma de diana.

4ªDiapo: 20seg.

De nou podem vorer l´animació d´altre dinosaure per mig dels fragments fotogràfics. Actua com un automata cada vegada que es polsa sobre ell.

5ªDiapo: 20seg.
Aquest vídeo esta composat per fotografies fixes, que a mode de flash-os ens mostra les dos realitats de la alemanya nazi. De fons veiem el camp de concentració de Birkenau (Auschwitz)

6ªDiapo: 20seg.
Apropiació del noticiari alemany, on Hitler es troba molt afectuós amb la seva gossa Blondie. Per mig de talls en l´edició hem creat altra lectura mes inquietant d´aquesta relació.

7ªDiapo: 20seg.
Animació íntegrament fotogràfica, on apareixen empreses vinculades amb el regim nazi. Logotips, productes i els noms de les diferents empreses que invadeixen la pantalla.

8ªDiapo: 20seg.
Altre vídeo d´imatge fotogràfica que simula les vies d´una muntanya russa en actiu. L´imatge realment es estàtica, però amb l´animació ens crea l´il·lusió del moviment.

9ªDiapo: 20seg.
Com el anterior aquest també correspon a un nou fals panorama, on passem de l´exterior a l´interior d´un barracó de presos, concretament Birkenau (el camp d´extermini)
Veiem a Marceu inserit dintre del barracó per mig d´un croma i certa transparència que l´integra de forma fantasmagòrica expressant amb el seu treball: la fragilitat de la vida.

10ªDiapo: 20seg.
Visió interna de la torre de vigilància que per mig d´un travelling semicircular podem vorer la dimensió del camp de concentració.
Observem els pavellons reconstruïts amb dos fusions: una fotogràfica i d´altra document cinematogràfic. El passat i el present del camp de Birkenau.

11ªDiapo: 20seg.
Vídeo multi-pantalla a mode vídeo-collage que construeix la nòria del Spreepark (actual) i amb un vídeo document veiem la nòria en marxa en temps passats.

12ªDiapo: 20seg.
Fals panorama de la nòria, on veiem el vídeo fotogràfic animat, al igual que la muntanya russa, creant una nova atracció en relació al espai temporal.

13ªDiapo: 20seg.
Diferents apropiacions, fusionant les dos realitat a-temporals.

14ªDiapo: 20seg.
Vídeo multi-pantalla a l´estil de Vertov o Greenaway. Carrega i transport d´esclaus cap als camps de concentració.
Podem observar varis punts de vista d´un mateix moment. A més esta fusionat amb imatges del documental Shoa de Lanzmann, on veiem al maquinista polac que va treballar per als nazis.

15ªDiapo: 20seg.
Bucle creat a partir de la pressa de imatges de la webcam de Auschwitz museum.
Sis fotogrames representen el minut d´una hora, així en les 24 hores de tot un dia.
Es va capturar el dia 1 de Novembre, dia de tots sants o dia dels morts a Mèxic.

16ªDiapo: 20seg.
Aquest vídeo del túnel del terror esta fusionat per dos realitats que juguen amb un punt de vista de les diferents generacions del alemanys.
Hem inclòs la presentació d´Auschwitzpark en la Biennal d´Artistes de Terrateig, per vorer com els usuaris responen front l´audiovisual interactiu.

17ª,18ª, 19ª, 20ª Diapos, han estat eliminades per poder mostrar amb mes temps i detall, el mode d´interacció en els diferents falsos-panorames.

viernes, 28 de enero de 2011

CONSEJOS DE UN VATE ORATE PAPANATAS A LA JUVENTUD ENCENDIDA - Rafa Lopez El Llop

CONSEJOS DE UN VATE ORATE PAPANATAS A LA JUVENTUD ENCENDIDA

Desobedeced a los maestros
No contempléis las leyes
Que sí carpe, que no diem
Apalead a los perros
Saboread las mentiras
Eructad bajo los tilos
Despojad la cintura de las monjas
Abrumad con risas las mejillas cariadas de las viejas
Ocupaos siempre de los finales
Obviando los principios
No os detenga el bien
No os importe el mal
Besaos sangrando las aceras
Desbordad la vida
Y sobre todo amaos
Amaos
Amaos desordenadamente
Sin pausa, sin pactos, sin mesura
Con ardor, con molicie
Amaos
Que los ojos vislumbren
Que las manos se busquen
Que las carnes se encuentren
Se froten confusas, algo torpes y gozosas
Amaos y amaos
Como único destino, como único deber
Demoraos en las cuentas de las caricias
Mordeos como bestias ciegas
Lameos los vinos de las cumbres
Dejad la almoneda de las caricias
Tocaos en ofrenda de milagros
Amaos ignorantes del horror
Desdeñad el saber
Manchaos hasta la sangre
Cegaos de vida
Y no temed el dolor
Temed la lechuga
Temed la anestesia
Que tardéis en saber
Que no sepáis que cuando dos cuerpos se rozan
Es la muerte lo que están buscando
Que tras el fragor de los cuerpos
Las almas nunca se encontrarán del todo
No encontrarán la ebriedad de la plenitud
Sino la sobriedad de la soledad,
El desbordamiento de la tristeza
Y los cuerpos ya serán yertas carnaduras
envueltas en hálitos de asco

y los cuerpos, que ya son mortajas,
no buscarán a los otros cuerpos
amaréis de otra forma
o dejaréis de amar.
ya seréis viejos desdentados

Rafa Lopez El Llop

La edad del ciberpavo II

GIRÓ, C, "La edad del ciberpavo", Magazine, La Vanguardia, 28/11/2010, Pág, 45.



Aquestes xarxes socials creen el vincle en la basta comunitat digital, parlem de que els adolescents tenen una mitja de 100 contactes agregats al seu espai virtual. Els amics son gestionats amb els clicks del ratolí o la pantalla tàctil, no hi ha contacte físic, no hi ha una experiència, per així dir.ho "tridimensional". Tot es visualitza front a la pantalla llum, consumin una gran quantitat d´imatges i de texts curts com si de cacauets es tractes. Estem front al prototip del humà digitalment amb una vida plena d´amics, de contactes nous, de visions llunyanes... en definitiva, del que es agradaria ser i soles ho poden ser a traves dels cables de transportació de dades.

"Así, hay sociólogos que dudan de la capacidad que tendrán los chavales, cuando sean adultos, para mantener amistades reales, para soportar la frustración, la soledad o el retraso, tan acostumbrados como están a la inmediatez y a la conexión constante pero, a la vez, a distancia."

Com explica molt be l´article la majoria dels adolescents trasllada les converses del "pati" a la xarxa, continuant la conversa i amb la sorpresa "divertida" de que algú mes s´afegisca al xat.

El professor Miguel Àngel Pulido valora d´alguna mena aquesta ferramenta com important per la consolidació de les relacions, "… El problema es que todavía lo encaramos desde los miedos que nos provoca esta tecnología, en vez de intentar sacarle el máximo jugo. Vivimos en una sociedad de la información y el conocimiento donde se impone el diálogo, con el riesgo y los cambios diarios que eso conlleva”.

Aquesta construcció d´identitat digital també ajuda a la construcció de l´identitat del adolescent. Evidentment existeixen els riscos obvis de l´adició, però amb un bon ús del mig no tendria sentit parlar d´addicció. El fet de que vulguen comunicar-se, de que investiguen les possibilitats que el mig els dona es força positiu. Des de l´educació deuríem de valorar aquest pas dels adolescents per conèixer.los millor.

Explica Bach: “Les pone en contacto con una gran red global, de dimensiones planetarias, y con otra red específica, su propia generación. Eso les permite sentirse acompañados, mitigar sus miedos, inseguridades, enojos y tristezas, compartir sus ilusiones, sus alegrías, tejer lazos de afecto y amistad. También les pone en contacto con lo semejante y lo distinto y abre perspectivas, les muestra los retos que les esperan y puede contribuir decisivamente a la construcción de su identidad”.

jueves, 27 de enero de 2011

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia no consultada:


Filòsofs pOps:

KAYE, Sharon M., La filosofia de lost, libros del Zorzal, 2010.

VV.AA., Los soprano forever, Errata Naturae, 2010.

REGAZZONI, Simone, Perdidos. La filosofía, Duomo, 2010.

VV.AA., Los Simpson y la filosofía, Blackie Books, 2001.

VERNEZZE, Peter, Los Soprano y la filosofía, Ariel, 2010.

VV.AA., Los superhéroes y la filosofía, Blackie Books, 2010.

...

EISNER, Elliot W., Educar La Vision Artistica, Barcelo: Paidós, 2000.

AGUIRRE, Imanol, Teoría y prácticas en educación artística, Barcelona: Editorial Octaedro, 2005.

EFLAND, Arthur D., La Educacion En El Arte Posmoderno, Barcelona: Paidós, 2004.

RANCIÈRE, Jacques, El Maestro Ignorante, Barcelona: Laertes, 2002.

HERNÁNDEZ, Fernando, Educación y cultura visual, Barcelona: Octaedro, 2010.

MARÍN VIADEL, Ricardo, Investigación en Educación Artística: Temas, métodos y técnicas de indagación sobre el aprendizaje y la enseñanza de las artes y culturas visuales, Editorial Universidad de Granada, 2006.




FÈRRIZ, L,M, Vull un mòbil! Com educar els nostres fills en les noves tecnologies, Barcelona: Ed. Ara llibres, 2010.

La edad del ciberpavo I

GIRÓ, C, "La edad del ciberpavo", Magazine, La Vanguardia, 28/11/2010, Pág, 44.



Article de psicologia sobre l´influencia de les noves tecnologies de l´informació en els adolescents. Com a ejemple crea paral·lelismes entre una mare (Júlia) i la seva filla (Ana). El accés a l´informació que te Ana es immediata, per el contrari Júlia tenia que esperar vorer públicacions o esperar que la TV donara l´informació, i recordem que abans tant sols hi havien dos cadenes i alguna autonòmica.

Ens planteja de quina mena conservem les tradicions adquirides i al mateix temps com desconeixem com actuar en les noves relacions:

"Cuando Julia empezaba a salir de noche, sus padres le preguntaban con quién iba, y procuraban que vinieran a buscarla a casa para conocerles. Cuando Ana quiere salir de noche, sus padres hacen lo mismo, pero cuando pasa la tarde del domingo chateando en el Messenger, no le preguntan con quién habla"

Els pares desconeixen els nous mitjans de comunicació, les xarxes socials i això significa que desconeixen qui son o com es mostren els seus fills/es, quins valors adquireixen, costums, amistats... a l´adolescent l´influencia dels comentaris, fotos, xats, emails, vídeos, gif animats i tota una bast ventall d´elements digitals els influencia i configura per així dir.ho el seu "perfil".

Segons en l´article de Giró, els adolescents son semblant als de fa trenta anys (segons Eva Bach). L´adolescència segueix marcada per eixa visió adulta anomenada crisis, que jo personalment no compartisc despres de vorer un documental sobre els adolescents en el programa de la 2 anomenat Redes que presenta Eduard Punset. En aquest programa es desestima la paraula crisis per a designar el moment de la vida mes creativa del adolescent, amb mes intel·ligència i mes atreviment positiu. Tot açò taxat per els adult anomenat com: l´etapa de la crisis de l´adolescència. Es una defensa dels adults "modelats" que no poden vorer l´essència de la creativitat, i la creativitat sempre es incontrolable. Però d´eixem aquest tema i continuem en l´anàlisi del article de Giró.

Segons Eva Bach, aquesta "crisis" mes l´efervescència hormonal implica un canvi. Aquest canvi es segons Bach "... una necessitat de distanciar-se de l´adult i d´apropar-se al grup d´iguals.” En aquest punt Bach ressalta l´important paper de les noves tecnologies de l´educació en els adolescents. Creant els seus interconnectats grups d´amics de tot arreu del mon: sentir.se part del grup.

"Múltiples estudios han analizado el uso de la tecnología por los más jóvenes. Dos tercios de los adolescentes españoles son usuarios de algún tipo de red social que opera por internet, sobre todo Tuenti y Facebook, mientras que algo menos de la mitad juega habitualmente con videojuegos. Más del 90% usa asiduamente el ordenador e internet, sobre todo para jugar y chatear con sus amigos y bajar música y películas. Messenger y redes sociales son lo más utilizado, mientras que usos secundarios son sacar apuntes y buscar información."

L´important es mostrar.se i ser reconegut, acceptat en un grup. Per conservar l´interes del grup, om ha d´actualitzar constantment el seu "espai virtual" afegint fotos, comentaris... quasi sempre frívols i amb humor poc intel·ligent.

L´important insistisc es l´acceptació del grup, en cap moment es planteja l´us críticament d´aquestes xarxes socials. Aquesta distancia física és la que es valora per part del usuaris/es, no hi ha vergonya si no "seguretat".

"El estudio Outlook Teens 2010 advertía de que los jóvenes pasan la mayor parte del tiempo que están en casa delante de una pantalla de ordenador y sólo dedican el 10% de su jornada a relacionarse con sus familiares adultos, tres veces menos que hace 20 años." (Fèrriz, L,M, Vull un mòbil! Com educar els nostres fills en les noves tecnologies, Barcelona: Ed. Ara llibres, 2010.)

PROGRAMACIÓ DE LA PELI.CULA: VEUS INNOCENTS

PROGRAMACIÓ DE LA PELI.CULA:

VEUS INNOCENTS





Processos i Contextos Educatius (PCE)

Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària
Epi Garcia i Ferrero

2010-2011


FITXA TÈCNICA


Títol: Veus Innocents
Títol original: Innocent Voices
Guió: Luis Mandoki basat en l´obra de Oscar Orlando Torres
Direcció: Luis Mandoki
País: Mèxic, Puerto Rico, Estats Units
Any: 2004
Duració: 123 minuts
Genere: Drama
Actors/Actrius: Carlos Padilla, Leonor Varela, Daniel Giménez Cacho, Ofelia Medina, Gustavo Muñoz, Ignacio Retes, José María Yazpik.


SINOPSI

Pel·lícula basada amb les memòries de Orlando Torres al Salvador, en plena guerra civil a principis dels anys vuitanta al Salvador. Ens conta l´historia de Chava, un nen d´onze anys
que pateix la austera i dura realitat de la guerra. El pare abandona a la família en plena guerra deixant a Chava com “l´home de la casa”, ell intenta ser responsable i adoptar eixe paper però en realitat es un nen que necessita anar a l´escola i jugar amb els seus amics.
Però fins i tot açò; l´escola i jugar és força difícil per als nens d´aquesta història perquè a banda de tindre el “toc de queda” tos els dies, l´exercit militar del Salvador ajudat per EEUU reclutaven de les diferents escoles als nens de dotze anys per entrenar-los incorporar-los front contra la lluita de resistència del rebels del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN).

Chava complira eixe any dotze anys, encara que s´intentara fer vorer que te onze anys. Per la por al reclutament dels militars, tots els amics decideixen anar-se'n amb el FMLN. La vida de Chava entrarà amb el conflicte de la realitat plena de bales de militars i rebels, el reclutament d´amics, trobar feina per ajudar a la seva família, enfrontar-se a la mort del seu amor i a la seva pròpia.

A pesar de tot el personatge de Chava lluita front als fatídics esdeveniments, mantenint una postura sempre viva, innocent i solidaria.


JUSTIFICACIÓ

Àrea de socials, historia, educació per a la ciutadania, llengua castellana.

Mostrar als alumnes la desgraciada realitat actual, que milers de nens pateixen en molts països. També, reflexionar sobre les accions bèl·liques i les conseqüències en la població civil. Aprendre el valor de la Pau front a les armes i la violència, com la base d´una societat solidaria, respectuosa, intel·ligent i sobretot una societat sense pors.

Grup d´alumnes: 4º ESO, Batxiller.


SEQÜENCIACIÓ

Quatre sessions de classe:

1ª. Presentació de la pel·lícula i l´exposició del tema; el nens de la guerra, la falta essencial d ´educació i valors dels nens amb les seves conseqüències socials i personals.
2ª. Inici del visionat del film.
3ª. Segon visionat del film i la seva explotació didàctica.
4ª. Debat amb els alumnes i avaluació.

OBJETIUS PEDAGÒGICS


- Introduir les conseqüències i seqüeles dels nens de la guerra, el trencament de la seva infantessa i l´incorporació a una realitat militar, amb lo que açò suposa.
- Mostrar l´història dels diferents esdeveniments bèl·lics, on els nens van ser víctimes directes de la guerra.
- Explicar les conseqüències del reclutament dels nens a la guerra dels adults, així com identificar i mostrar els països actuals on encara es recluten.
- Dibuixar un perfil actual del nens de la guerra front a la realitat posterior, així com la relació amb els nens de la seva edat.
- Aprofundir en l´importància d´una societat no violenta i en Pau, front a les conseqüències de les guerres actuals.
- Dotar de suma importància l´educació en valors de solidaritat i respecte per enfrontar-se als esdeveniments violents.
- Reflexionar sobre la possibilitat de que passara alguna cosa semblant al nostre país, les “armes” que disposarien els nens i nenes per enfrontar-se al poder militar dels adults.
- Emfatitzar l´importància del coneixement, la cultura i la pluralitat per evitar tant la guerra com les accions violentes fora i dintre de les aules.


PROCEDIMENTS


- Situar contextualment el tema de la pel·lícula, incidir amb l´importància en que es basada en una historia real escrita per el propi “Chava”. D´ací configurar les idees centrals que ens mostra el film.
- Trobar els personatges essencials en l´història i les seves relacions de amistat i protecció.
- Fer participe al alumnat amb els procediments, tenint una comunicació: alumnes-pel·lícula-professor.
- Formular preguntes sobre els temes importants del film i apropar-los a la realitat de les aules i de la realitat política-social.
- Analitzar les múltiples realitats d´una mateixa guerra, i les seves injustícies.
- Formular una visió critica del film; si es massa dramàtica, sensacionalista, no mostra totes les parts, si son utilitzats els nens de nou per a un objectiu adult...
- Anàlisis tècnic de l´armonía i escenes del film, en relació al missatge final.


ACTITUDS

Insistir amb l´importància del tema tractat al film, com visió crítica i un crit a la llibertat que tracta. El risc que suposa realitzar una historia sobre nens de la guerra, i de que mena el director ens mostra d´altres histories dintre de la realitat de la guerra: el respecte, la solidaritat, l´amistat, la lluita, l´amor... L´energia dels personatges per lluitar en un context auster i perillós. L´importància de la família i dels amics, com a base del desenvolupament personal afectiu. Visió summament crítica als militars així com a la resistència, on també esta reflectida mes suaument al film.

GUIA DIDÀCTICA

Innocent Voices

Ens mostra una part de la realitat del nens que per desgracia pateixen i viuen les guerres dels adults. En aquest film es posa de manifest l´innocència dels infants i la mereixedora crítica al sistema militar tant del Salvador com l´ajuda que els nord-americans varem prestar als militars d´aquest país. Els infants son víctimes directes d´aquestos climes hostils, d´aquesta manera hi han xifres que apunten que hi ha més de 300.000 xiquets que forment part de forces armades en mes de quaranta països. Tractament del "nens de la guerra", com treuen als nens de les escoles -en el cas de la peli.cula Voces inocentes als 12 anys- forçant.los a lluitar amb armes, desvinculant-los de la seva educació cívica per imposar-los l´educació militar.


PROPOSTA D´ACTIVITATS


- Recerca d´informació sobre els nens de la guerra i exposició en comú a classe, incitant al debat del tema principal del film.
- Realitzar un treball amb fotografies amb nota de peu, sobre elements violents actuals que els nens i nenes veuen o utilitzen: racisme, videojocs, futbol, TV, cinema... i les possibles opcions de solució d´aquestes manques.
- Crear un “grafiti” en comú tota la classe sobre els nens i la guerra, mostrant la fortalesa imposada d´aquestos nens. Les manques a l´ensenyança i les dificultats de relació amb els demés.
- Treball per ressaltar l´importància de l´ensenyança i del professorat, front a la cultura de la guerra i la violència, per evitar esdeveniments semblants en un futur.
- Recerca d´informació i anàlisi d´altres tipus de violència actual que els nens pateixen en el seu context aparentment tranquil i en pau.
- Treball sobre els “nens de la guerra” sobre la guerra civil espanyola i les seves conseqüències posteriors.

jueves, 20 de enero de 2011

L´entorn del centre


Fals panorama de Ramon Llull

El centre es troba ubicat entre l´Universitat de València i ´l´Universitat Politècnica de València en un barri de classe social mitja. Aquest barri, en l´actualitat esta configurat per multitud de cultures entre las que destaquem als llatins i àrabs, per la seva importància al centre. També es un barri d´estudiants universitaris, ja que l´UV i l´UPV es troben molt a prop. El centre Ramon Llull està molt be comunicat, te justament a la porta una parada de bus, així com el tramvia molt a prop. Per el contrari el metro queda una mica lluny, però no lleva que esta molt be comunicat. El més curiós de l´ubicació del centre, com podem vorer al fals panorama, és que encara sobreviu un fragment de l´horta valenciana al seu costat. Creiem de certa rellevància aquest fet, ja que no es fàcil vorer aquestos fragments d´agricultura en ciutats tan importants, i menys en actiu. Dota de vida cromàtica i cultura de l´esforç del camp a l´institut Ramon Llull, no veiem un institut enclaustrat entre edificis de formigo i això pensem que te un gran valor inapreciable.

L´edifici es antic, possiblement dels anys 70. Una estructura austera i funcional, amb els espais molt definits com podem vorer al mapa i a les diferents vistes del plano. Hi han algunes zones que manquen de llum, com una part del pati, però en general es un institut que al no estar rodejat per edificis, podem considerar que es institut amb molta llum i això es força important. A banda de les aules, te un camp de futbol, basquet, així com un petit bar on poder menjar o fer.se un cafè.


Ver mapa más grande


Plànol del centre

martes, 18 de enero de 2011

The Edukators (Die fetten jahre sind vorbei) - Hans Weingartner (2005)



Hem decidit incloure aquest film en aquest blog per la seva idea de contra-educació. No en les aules, es clar, però si en la realitat de dos joves (tres, mes tard) alemanys que mitjançant accions en cases de la alta societat alemanya intenten transmetre el seu missatge "edukador" front al nostre mon de escales socials. Aquesta peli.cula peca una mica de pretensiositat, però d´alguna mena obri de nou el problema de lo establert com una cosa inamovible. Un confrontament entre l´il·lusió de canvi en mans de la joventut i l´acceptació i col·laboració amb el sistema dels grans, que també en la seva joventut varen tindre somnis de llibertat. El final es agredolç, ja que les dos parts triomfen des-equilibradament: per una part el personatge que encarna l´empresari continua amb la seva vida i els tres joves que el varen raptar, poden fugir de la traïció d´aquest empresari. Farem una visió més positiva per finalitzar aquest breu comentari; després de la relació del "raptors" (els tres joves) i el "raptat" (empresari) creiem que cap dels quatre queda sense haver obtingut una mena d´educació, encara que cadascú segueix amb el seu sistema de vida que creu. Un film prou interessant i entretingut per passar al alumnat.

Jan, Peter y Jule están en plena juventud rebelde. Les une la pasión por cambiar el estado de las cosas. Jan canaliza su ira luchando contra las injustas políticas de los ricos. Comparte los mismos ideales con su compañero de piso, Peter, aunque éste de forma más relajada. Jule, la novia de Peter, acaba mudándose al mismo piso cuando no puede llegar a final de mes con su salario de camarera. Jule no sabe que Jan y Peter son "Los educadores", los misteriosos autores de actos creativos y no violentos con los que se dedican a avisar a los miembros del club de yates de que "sus días de abundancia están contados". Pero Jule también tiene un secreto: tuvo un accidente de coche y fue condenada a pagar una suma mensual a Hardenberg, un rico hombre de negocios. Mientras Peter está de vacaciones, Jule y Jan aprovechan para entrar en la villa de Hardenberg y "educarle". Entre otras cosas, les empuja el creciente sentimiento que les une. Cuando Jan y Jule regresan a la villa la siguiente noche para recoger el móvil que se han dejado, Hardenberg les sorprende. No les queda más remedio que llamar a Peter para que les ayude, aunque se arriesgan a que descubra su romance secreto. El trío decide secuestrar al hombre de negocios y esconderse en la casa que un pariente tiene en las montañas. Estos jóvenes idealistas deberán enfrentarse a los valores de la generación en el poder.

info: www.lahiguera.net/cinemania/pelicula/1707/sinopsis.php

Die Welle (l´Ona) - Dennis Gansel (2008)



Peli.cula basada amb el experiment La Tercera Ona en mans del professor d´historia Ron Jones. L´experiment es va desenvolupar en la Cubberley High School, col·legi d´una zona de Califòrnia anomenada Palo Alto, en 1967. Aquest professor va tindre problemes en una de les seves classes d´historia, per explicar als seus alumnes el per què els ciutadans alemanys del segle passat van permetre el poder al partit nazi, amb el seus efectes d´exterminació sistemàtica en pro d´una raça ària. Així, Ron Jones es proposa mostrar al alumnat de quina mena tan simple es pot arribar a fets semblants als ocorreguts en l´Alemanya dels anys trenta i quaranta, realitzant l´experiment anomenat La Tercera Ona. Els resultat com mostra la peli.cula varen ser preocupants, ja que es va crear una "elit" a la classe i va afectar a la vida externa de les aules. Un estudi sobre la mena de manipulació mental del esser humà, i de com uns simples canvis en l´educació poden tindre conseqüències molt perilloses. Destaquem el valor educatiu que aquesta peli.cula reflexa tant com una joventut pot tornar.se violenta i defendre ideals totalitzadors, aixi com mostrar persones, dintre del mateix grup o aula, que reaccionen intel·ligentment encontra d´aquesta manipulació. Sense cap dubte un film recomanable per a projectar en les aules.

info: es.wikipedia.org/wiki/La_Ola
es.wikipedia.org/wiki/Tercera_Ola

La classe / Entre les Murs - Laurent Cantet (2008)



Estem front a una peli.cula força realista de les aules actuals de l´ensenyança secundaria-batxiller. Laurent Cantet ens presenta la realitat interior de les aules, la realitat externa a l´institut es transmesa per els alumnes, així que no hi han tomes de l´exterior, sempre estem dintre de l´institut. Estem front a la serie de problemes que un professor s´enfronta a les hores de donar classe, es a dir, al comportament que els diferents alumnes prenen front al professor. D´aquesta mena el professor encarnat per Bégadeu (co-guionista del film) te un paper important, no soles com educador de la matèria de la seva assignatura, si no com a motivador d´idees, incitador de l´expressió de l´alumnat... en definitiva com educador. No tots i totes responen positivament, per eixe motiu sempre hi ha un debat constant en classe, un confrontament de la realitat exterior amb la realitat del centre. Hens sembla molt important aquest film ja que retracta molt be els problemes socials, racials i d´aptitud dels alumnes actuals. Es pot veure el proces d´un consell disciplinari, la perduda de motivació del professorat, el estres... i com no, una realitat a les aules amb la dificultat d´educar amb valors de respecte i tolerància.

En molts moments podem percebre cert pessimisme al film, una visió "sistemes de control" o tancament a cunyats per Foucault. L´institut sembla una presó: les normes, el ordre, el control persistent, els castics, les proves... en resum; el sistema d´ensenyança no ha evolucionat, estem front a una ensenyança força controladora, fin i tot agressiva. D´alguna mena és el reflex de la realitat actual i des de les aules ens preparen per poder caminar el camí establert, castigant als que no s´adapten per així anant modelant a la nova societat del futur.

info:
www.elpais.com/articulo/cine/Clase/magistral/fracaso/elpepuculcin/20090116elpepicin_3/Tes
www.golem.es/laclase/
lperezcerra.blogspot.com/2009/01/la-clase-pelcula-sobre-el-sistema.html
www.divxonline.info/pelicula-divx/4814/La-clase/

lunes, 17 de enero de 2011

Nuit Et Brouillard - Alain Resnais (1956)



Selecció d´aquest documental de Resnais per la seva carrega crítica sobre els esdeveniments del holocaust nazi. Ens sembla important la seva inclusió dins del marc educatiu tant com document històric, com el plantejament que Resnais plasma en base al guió de Jean Cayrol. No es concentra exclusivament amb l'horror dels fets succeïts, sinó per contra analitza i explora, mitjançant material d'arxiu i material filmat posteriorment, els mecanismes de poder per tapar la realitat dels camps de concentració. D'aquí l'al·lusió del titul, com a elements per ocultar les deportacions als diferents camps, com el vel creat al poble alemany durant el règim nazi, i com no, la responsabilitat col·lectiva de tota Europa i de la humanitat sencera, respecte a les atrocitats nazis. Ens sembla important que els alumnes tinguen una visió crítica dels fets i no la visió representada i molt discutible de la basta producció de Hollywood, que deforma fets tant importants banalitzant.los i creant herois on no existien. Hem de valorar el final del documental-pel·lícula per la seva crida a les consciències dormides de la nova humanitat capitalista i consumista de finals de la dècada dels anys cinquanta, que podem aplicar perfectament en l´actualitat. Una reflexió sobre la memòria necessària per poder entendre el poder i el discurs de les paraules en mans de malalts totalitaris que per desgracia encara existeixen de diferents formes i colors.

"1933. La maquinaria se pone en marcha. Es necesaria una Nación sin errores. Sin huelgas, se ponen a trabajar. Un campo de concentración se construye como un estadio o un gran hotel, con inversores, competencia, sin lugar a dudas un gran negocio. No tienen un estilo preconcebido, quedan librados a la imaginación: estilo alpino, estilo japonés, estilo garaje, sin estilo. Los arquitectos inventan diferentes ingresos destinados a ser cruzados sólo una vez. Mientras tanto, Berger, obrero alemán; Stern, estudiante judío de Ámsterdam; Schmursky, comerciante de Cracovia; Annette, estudiante secundaria de Bordeaux, transcurren su vida normalmente, sin saber que, a mil kilómetros de su lugar de residencia, ya tienen un lugar asignado. Y llega el día en que sus moradas ya están terminadas y faltan nada más que ellos. Arrastrados de Varsovia, deportados de Lobtsch, Praga, Bruselas, Odessa, Zagreb o Roma. Internados de Pitivie, arreados de Belgier, partisanos de Compieu. La muchedumbre arrastrada en el lugar por error, al azar, se pone en marcha hacia los campos. Trenes repletos, atestados de deportados. De a cientos por vagón. Ni día ni noche, sed o hambre. La asfixia, la locura. De vez en cuando, pasan algún mensaje. La muerte es la primera elección. De inmediato se pasa a la noche y a la niebla."

info: www.tijeretazos.net/Cinema/Shoah/Shoah006.htm

La Societe du Spectacle - Guy Debord (1973)

Basat amb el seu propí llibre La Societe du Spectacle, Debord realitza aquest film mostrant la desenvolupació de la societat moderna on "Tot el que una vegada va ser viscut directament s´ha convertit en mera representació". El film argumenta clarament l´historia de la vida social com "la declinació de ser en tindre, i de tenir en simplement semblar". La colonització de la vida social, l´espectacle de l imatge invertida de la societat, en que les relacions íntegrament mercantilistes oblidant.se de la societat com persones, si no per el contrari com ens de consum. Aquesta societat del espectacle no sols es basa en imatges, aquesta relació social entre la gent esta intervinguda per imatges. Reinterpretació del treball de ideològic de Marx, aplicant.lo al mon mercantilista i el mitjans de comunicació contemporanis. De suma importància aquesta visió de Debord, per poder entendre la nostra actualitat que ha mutat en el anomenat neoliberalisme que avui patim, i que l´educació no està exempta.
Sabem la densitat d´aquest treball per projectar en Batxiller, però creiem important una introducció explicativa per a que els alumnes puguen replantejar el seu voltant.

En términos generales, las teorías de Debord intentaron explicar el debilitamiento de las capacidades espirituales en el curso de la modernización de las esferas tanto privadas como públicas de la vida cotidiana por las fuerzas del capitalismo de mercado durante la modernización de Europa tras la Segunda Guerra Mundial. Los sentimientos de alienación, postuló Debord, podían ser explicados por las fuerzas invasivas del «espectáculo» — la naturaleza seductora del capitalismo consumista. Los análisis de Debord aplicaron la crítica de comercialización de Karl Marx y Georg Lukács a lo que superficialmente se llama «los medios» y proclamó que la alienación era más que una descripción emotiva: el resultado provocado históricamente por el capitalismo. La Internacional Situacionista intentó crear una serie de estrategias que se acercaban directamente a Dadá y el surrealismo.

"La membresía de la Internacional situacionista procedía inicialmente de los Letristas — un grupo post-surrealista de escritores y poetas dedicados a la destrucción de los valores burgueses reduciendo la palabra escrita a sílabas onomatopéyicas. Sin embargo, la IS rompió con los propósitos formales de los letristas y, tras incorporar muchos de sus miembros, se establecieron completamente por derecho propio hacia 1965 tras un intenso periodo de análisis teórico, publicaciones y expulsiones de varios miembros.

Con frecuencia se considera a la IS como el principal catalizador teórico de la tentativa de revolución de mayo de 1968 con base en París"


info: es.wikipedia.org/wiki/Guy_Debord

la sociedad del espectáculo. Guy Debord from odo on Vimeo.

Paisaje del retroprogreso - Jose Luis Tirado

Audiovisual força interessant i de gran qualitat creativa. Utilitzant el decorat de l´industria capitalista neoliberal per a formular un pensament critic a la nostra realitat de consumisme i degradació de la natura i com a conseqüència de nosaltres mateixos. Em sembla un document important per mostrar a les aules, un ejercici conceptual-ment estètic i un missatge educatiu critic sobre el nostre espai - entorn - vida - futur. A més esta afegit, com ja he comentat, eixa qualitat creativa de les imatges, de la sincronització entre elles i la fantàstica musica a lo llarg de la seva visualització. Evidentment el alumnes poden esperar alguna cosa més dinàmica, amb acció, però pense és important introduir aquestos audiovisuals experimentals per motivar altres aspectes del pensament mes a prop de configurar un pensament original sense imatges impactants que transformen o condicionen el missatge.



Una ópera documental electroacústica en la que el decorado se convierte en el protagonista y cuyo libreto nace de un cruce de citas del pensamiento crítico con las políticas neoliberales que originan una sociedad desregulada y sumergida en la espiral sin límites de la producción, el consumo y la acumulación.

info: www.imanatfilms.blip.tv/file/4560290/

viernes, 14 de enero de 2011

«Recuerdo infantil» - Antonio Machado


Una tarde parda y fría

de invierno. Los colegiales

estudian. Monotonía

de lluvia tras los cristales.

Es la clase. En un cartel

se representa a Caín

fugitivo, y muerto Abel,

junto a una mancha carmín.

Con timbre sonoro y hueco

truena el maestro, un anciano

mal vestido, enjuto y seco,

que lleva un libro en la mano.

Y todo un coro infantil

va cantando la lección:

"mil veces ciento, cien mil;

mil veces mil, un millón".

Una tarde parda y fría

de invierno. Los colegiales

estudian. Monotonía

de la lluvia en los cristales.

La lengua de las mariposas (1999)


José Luis Cuerda ens presenta aquest film on narra la vida d´una petita escola en un petit poble de la Galícia de 1936, als inicis de la sublevació feixista que desembocara amb la nostra fatídica guerra civil espanyola. La historia transcorre a l´inici d´aquesta guerra civil, on un petit infant anomenat Moncho comença l´escola que te preconcebudes tòpics com que els professors maltracten al alumnat i coses semblants que fan que Moncho vaja amb molta por a l´escola. Allí, a l´escola es trobara un professor -Fernando Fernán Gómez- que de cap mena s´apropara aquest perfil que Moncho te preconcebut sobre els professors. Don Gregorio serà el professor que amb idees republicanes i anarquistes mantindrà una relació especial amb els alumnes i especialment amb Moncho. Una comunicació de professor cap a l´alumnat que serà esencial per entendre tots el valors i ensenyances que es barallen en aquesta peli.cula. Finalitza amb la cara de fustracció del mestre que veu com en l´escena final, el seu alumne (Moncho) i de mes alumnes llancen pedres al camió on es troben els pròxims condemnats a afusellament, entre ells el mestre Don Gregorio.

Principis dels anys trenta el sistema educatiu espanyol era summament precari, a mes d´estar subordinat al poder de l´església. Açò va crear una discriminació obvia de qui podia estudiar i qui no ja que l´estat no tenia cap tipus de poder en l´educació.
La Segona República va nàixer amb un programa de reforma global del sistema educatiu, on varen construir urgentment més escoles per tot el país, es va dignificar la figura del mestre amb millor retribucions, es va establir un sistema unitari de tres cicles, el foment d´una pedagogia activa i participativa, una concepció laica de l´ensenyança.
Per exemple en els quatre anys entre 1931 i 1935 el número de mestres nacionals varen passar de 37.000 a 50.500. La Segona República va tindre present l´educació com a escut i defensa. Açò va ser destruït una vegada els franquistes prengueren el poder, tornant de nou a una ensenyança caracteritzada per la selecció dels qui podien estudiar i per una serie de pors i obscuritats típics de l´església catòlica.

Més info:

www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temasmariposas.htm (molt interessant)


Fitxa Tècnica:

Fragment del film:



Director: José Luis Cuerda.
Producción: Las Producciones del Escorpión (Madrid), SOGETEL, Grupo Voz, Canal Plus, TVG, Televisión Española.
Productores ejecutivos: Fernando Bovaira, José Luis Cuerda.
Productor asociado: José María Besteiro.
Guión: Rafael Azcona. Basado en los relatos La lengua de las mariposas, Carmiña y Un saxo en la niebla, del libro ¿Qué me quieres, amor? de Manuel Rivas.
Director de Fotografía: Javier Salmones.
Director de Producción: Emiliano Otegui.
Productor Asociado: José María Besteiro.
Director de Arte: Josep Rosell.
Música: Alejandro Amenábar.
Diseño de Sonido: Goldstein & Steinberg.
Montaje: Nacho Ruiz Capillas.
Vestuario: Sonia Grande.
Intérpretes: Fernando Fernán-Gómez (don Gregorio), Manuel Lozano (Moncho), Uxía Blanco (Rosa), Gonzalo Uriarte (Ramón), Alexis de los Santos (Andrés), Tamar Novas (Roque), Guillermo Toledo (O'Lis), Elena Fernández (Carmiña), Jesús Castejón (don Avelino), Tatán (Roque padre).
Duración: 95 minutos.
Estreno: Madrid, 24 de septiembre de 1999, en Palacio de la Música, Tívoli, Acteón, Morasol, Cartago...
Premios: Goya 1999: Mejor guión adaptado.
Propiedad: Las producciones del Escorpión S.L. / SOGECINE S.A.

jueves, 13 de enero de 2011

Veus innocents (Innocent Voices) (2004)



Peli.cula basada amb les memòries de Orlando Torres al Salvador, en plena guerra civil de principis dels anys vuitanta. El director Luis Mandoki adapta aquestes vivències de l´infant Orlando en aquest film tant interessant. L´inclusió d´aquest film en aquest blog ha sigut per la raó de mostrar una part de la realitat del nens que per desgracia pateixen i viuen les guerres dels adults, així aquest film posa de manifest l´innocència dels infants i la mereixedora crítica al sistema militar tant del Salvador com l´ajuda que els nord-americans varem prestar als militars d´eixe país. Mandoki en cap moment oblida la crítica també a el Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN), ja que també reclutava als infants per a la resistència. D´alguna mena els infants son víctimes directes d´aquestos climes hostils, d´aquesta manera hi han xifres que apunten que hi ha més de 300.000 xiquets que forment part de forces armades en mes de quaranta països. No volem entrar en l´anàlisi d´aquestes dades així com tampoc amb el tema del conflicte del Salvador, però pel contrari creiem important ressaltar el tractament del "nens de la guerra". Treuen als nens de les escoles -en el cas de la peli.cula Voces inocentes als 12 anys- forçant.los a lluitar amb armes, desvinculant.los de la seva educació cívica per imposar.los l´educació militar. Per desgracia no es un tema del passat si no molt actual, i pensem que deuria de tractar.se i explicar.se als nous alumnes que ignoren aquestos fets tant greus.

Més info:
www.vocesinocentes.com
www.celuloide.com.ar/archives/2005/03/19/voces-inocentes/

Innocent Voices Trailer:


Fitxa tècnica:

País: México, Puerto Rico, Estados Unidos
Año: 2004
Título internacional: Innocent Voices
Guión: Luis Mandoki basado en la obra de Oscar Orlando Torres
Dirección: Luis Mandoki
Actores: Carlos Padilla, Leonor Varela, Daniel Giménez Cacho, Ofelia Medina, Gustavo Muñoz, Ignacio Retes, José María Yazpik

martes, 11 de enero de 2011

PRACTICUM - INSTITUT RAMON LLULL



Primeríssim dia de contacte amb les feromones en eclosió del Ramon Llull. Hem començat la tasca aviat, a les 8:00h del matí. 1ESO-A ha sigut la benvinguda, pese a ser prompte ja em vist comportaments dolents d´alguns alumnes, per eixe motiu la nostra tutora Teresa a tingut ja que separar de bon matí a dos xiquets, mentre intentava explicar el Tema 1 d´Educació Plàstica així com el material necessari per a la pròxima sessió: revistes per poder agafar imatges per fer collages i muntatges gràfics. Alguns alumnes no paren d´emprenyar.se i menejar.se del seu lloc (sembla habitual) a més si sumem la nostra presencia de Lorena i jo mateix en classe. Després realitzen amb moltes preguntes i esforços un simple exercici a mode de retícula, creant mòduls, combinant rectes i curves ja donades en la mateixa retícula. Alguns alumnes no tenen material, Teresa trau material per a ells. Amb molta calma i paciència la professora tracta de mantindre un ordre que arriba ser impossible en la classe. Observe una falta de disciplina, però supose que l´experiència en aquesta tasca et fa canviar d´estratègies per no estar sempre en confrontació amb els alumnes.

A les 8:50h estem amb 4ESO-D-L, més tranquil·litat a l´aula, l´alumnat sembla estar més conscient de la tasca a realitzar. Realitzen un treball de clarobscur amb llapissera amb opció de colors. Notem certa concentració en general i això crea un clima propici de treball i de canal obert per poder explicar correctament i sense interferències la part teòrica del exercici.

11:00h 1ESO-B, en fi mes de lo mateix: descentrats, no atenen, no hi ha interes i si hi ha algú amb interes es molestat per els elements distorsionadors. Després de la explicació que com abans em fitat -revistes, periòdics per fer collage- Teresa a d´explicar individualment a cada alumne de nou el treball a realitzar.

11:50h 2BAC-A-L i 16:35h 4ESO-A-B son grups més centrats en la tasca a realitzar, així i tot no porten tots/es el material a classe i es despisten molt fàcilment.

Com a primera toma de contacte amb el mon de l´educació secundaria m´ha fet recordar el que jo mateix era: un alumne descentrat que pensava en altres coses com música, còmics, literatura decadent i cert tipus de vitamines psicoactives.

jueves, 6 de enero de 2011

"Ça commence aujourd´hui" (Avui comença tot) 1999

Peli.cula del director francès Bertrand Tavernier, ens conta l´historia d´un director de guarderia situada en un poblet del nord de la França actual. Ens a propera l´actualitat d´una realitat educativa en proces d´erosió, influenciada per part dels problemes socials d´aquest principi de segle XXI.
Aquesta peli.cula carregada de valors i de critica cap a les institucions, que cada cop afecten negativament al sistema educatiu, ens mostra eixes figures de herois anònims que estimen la seva tasca educativa i lluiten per petits objectius, que un dia passaran a configurar el nou model de societat: els infants.
Tavernier ens mostra la doble realitat de les aules, de l´interior i l´exterior. Crea una critica interna que afecta al mateix professorat que ja des d´un principi esta derrotat, front al professorat que amb escassos recursos inventen i afronten positivament la tasca de l´educació. També la realitat contextual es tractada en aquest film, on podem vorer unes institucions oxidades, unes polítiques que no ajuden i una realitat social en crisis econòmica i cultural.
El títol de la peli.cula reclama eixa lluita necessària per avançar en el camí de l´educació. En davant, avui comença tot! i nosaltres estem i formem part d´aquest avui.

Info:
www.sealtcamp.net/arxiuspujats/hoyempiezatodo.pdf
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htm
Vorer peli.cula: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htm

Fragment de la peli.cula "Ça commence aujourd´hui" 1999:



FICHA TÉCNICO-ARTÍSTICA

Título original: Ça commence aujourd´hui
Nacionalidad: Francia, 1999
Género: Drama social Duración: 117 minutos
Director: Bertrand TAVERNIER
Guión: Dominique Sampiero, Tiffany y Bertrand Tavernier
Fotografía: Alain Choquart
Montaje: Sophíe Brunet
Música: Louis Sclavis
Producción: Alain Sarde/Little Bear/TF1 Production
Reparto: Philippe Torreton (Daniel Lefebvre), María
Pittaresi (Vcaleria), Nadia Kaci (Samia), Veronique Ataly
(señora Liénard), Nathalie Bécue (Cathy), Emmanuelle
Bercot (señora Tiévaux), Betty Teboulle (señora Henry),
Gérard Giroudon (Alcalde), Didier Bezace (Inspector),
Marief Guittier (Daniel), Daniel Delabesse (Marc).
Edición en VHS: Manga Films/Vértigo


SINOPSIS ARGUMENTAL

Daniel Lefebvre es director de una escuela infantil en una zona del norte de Francia
azotada por la crisis de la minería, su única fuente de actividad económica. Frente a la rigidez del
sistema educativo y a la burocracia de las administraciones políticas (y servicios soc iales) Daniel y
las profesoras de su escuela luchan por desarrollar su labor, pero la raíz de muchos de los
problemas que afrontan está fuera de la escuela. Daniel, hijo de minero y apasionado con su
trabajo, no puede ser indiferente a ese entorno social. En su lucha personal Daniel se verá apoyado
por dos mujeres, su compañera Valeria, una escultora que tiene un hijo, y Samia, una asistente
social capaz de superar los formularios.


EL DIRECTOR


Hijo de un escritor, Bertrand Tavernier (Lyon, 1941) hizo crítica de cine y escribió guiones
antes de debutar como realizador en 1963 en un film por episodios. Desde su primer largometraje
(El relojero de St.Paul, 1973 -basado en un relato de Simenon-) destacó por su enfoque social y su
mirada crítica. Aunque ha abordado muchos géneros, destacan sus ambientaciones históricas (Que
empiece la fiesta, El juez y el asesino, La pasión de Beatriz , La vida y nada más, La hija de
D´Artagnan, ...) y sus visiones ácidas de la sociedad francesa contemporánea: Los inquilinos, Un
domingo en el campo, Alrededor de la medianoche, La guerre sans nom, Ley 627 o La carnaza.
Hoy empieza todo (1999) desató un animado debate sobre la educación en Francia. Su última
película, Dejad pasar (2002) es una reflexión sobre los cineastas franceses que trabajaron bajo la
ocupación nazi.


PUNTOS DE INTERÉS


· La película provocó (sobre todo en Francia) una polémica entre entusiastas y detractores.
Premiada en Berlín y por algunos sindicatos de enseñantes, otros festivales la apartaron del
palmarés (no así el público) y el gobierno mostró su malestar (Jospin, primer ministro en la
fecha del estreno había sido ministro de Educación con Mitterand).
· La escuela, algunas maestras y, por supuesto, los niños son reales. El guionista, Dominique
Sampiero es profesor de instituto. El relato contiene anécdotas de su experiencia y busca
retratar arquetipos y constantes de la educación: la posición de las administraciones políticas
(el alcalde comunista) y educativas (el inspector), la burocracia de los servicios públicos
(excusas de la responsable de la asistencia) y la conexión entre problemas escolares y sociedad.
· Destaca el análisis de las diferentes posturas que adoptan los educadores ante los problemas: el
inspector, el director que defiende las curvas de rendimiento, la profesora veterana, la novata y,
especialmente, el comprometido director Daniel Lefebvre.
· Daniel, pese a su experiencia como pedagogo (y su excelente habilidad con los niños) no sabe
manejar la relación con el hijo de su compañera y también le cuesta relacionarse con algunos
padres. Pero nos muestra siempre su capacidad para actuar su energía contagiosa.
· El film nos golpea con el contraste entre las tiernas miradas de los niños y la brutalidad del
entorno dominado por el paro, el alcoholismo, el frío y la pobreza.
· Por ello, la película va más allá de una mirada sobre la escuela, es una disección de cierta parte
de la realidad frecuentemente olvidada por los medios. Es una denuncia y, al mismo tiempo, un
canto a la solidaridad, al coraje social y a la imaginación.
· Para acentuar esa mirada "documental" utiliza con frecuencia planos-secuencia y travellings
con la cámara al hombro.
· Pero hay también una mirada poética e individual como se destaca mediante los planos
generales con voz en off que lee textos y poemas.
· ¿Por qué se titula hoy empieza todo (una traducción más exacta sería esto empieza hoy) ?


FILMOGRAFÍA


Escuela y sociedad en crisis.
· Rebelión en las aulas de James Clavell (G.B., 1967) ¡Qué lejos parecía ésto en los 60´!
· If... de Lindsay Anderson (G.B., 1968) Una brillante reflexión sobre violencia escolar.
· ¡Arriba Hazaña! de J.Mª Gutiérrez (España, 1977) La transición española desde un colegio.
· Mentes peligrosas de John Smith (EE.UU, 1995) Profesora en barrio duro con happy end.
· Las delicias de ser profe de Gérard Lauzier (Francia, 1996) La dura periferia parisina.


SUGERENCIAS DE APLICACIÓN


Niveles: ESO y Bachiller
Áreas: Tutoría, Ética, Economía, CC.Sociales, Religión y Alternativa.
Orientaciones:
· Debatir sobre el papel social de la escuela actual.
· Conocer ciertas consecuencias del capitalismo neoliberal.
· Analizar las posturas de las administraciones ante los problemas individuales.
· Fomentar posturas y actitudes de compromiso y solidaridad.