miércoles, 16 de febrero de 2011

ESPAI I VOLUM - Tema transversal: Educació sexual



Part individual:
ESCULTURA TÀCTIL INTERACTIVA

Referent:

La peça creada a mode d´escultura tàctil ha sigut inspirada en la performance de Valie Export anomenada: Tapp – Und Tastkino ( toca – i palpa cinema) en 1968.

Aquesta performance va ser presentada en varies ciutats Europees entre 1968-1971. Export amb una caixa de cartró instal·lada en la seva part superior, invitava als vianants a palpar el seu interior. A l´interior de la caixa ella es troba nueta, així resultava ser una autèntica provocació en via pública.

La recepció tàctil es el contrari del engany del voyeurisme presentant el paper cinematogràfic de la dona com a sex-symbol.

Export derroca l´estereotip de la feminitat existent als anys 60´s, que d´alguna mena encara perdura, si de cas amb mes quantitat gracies als diferents mitjans de comunicació.



Aquest sentit visual emprat en quasi totes les coses que utilitzem: Internet, TV, cinema, video-jocs, movils... es el que desestimem per a la peça d´escultura que presentem a continuació.

Esbossos:

En principi hem realitzat esbossos sobre l´idea d´una caixa amb uns orificis, on els/les usuaris/es poden introduir les mans i palpar el seus continguts, sense poder visualitzar-los. D´aquesta forma el usuari/a tindrà una experiència únicament per mig del seu tacte, deixant-se en dur per aquesta sensació tant castrada en la realitat del nous mitjans.

Els elements interiors de l´escultura interactiva podrien ser de diferents tipus de fruites, tipus de sorra, plomes, cotó, fang (per la seva textura i humitat)... una relació amb l´espai (interior) i les textures purament tàctils.



La caixa quadrada amb el seu pedestal va ser la primera idea, ja que el que preteníem era tant sols l´experimentació tàctil, així que quant mes austeres siguen les formes menys distracció tindrien els usuaris/es. Però un problema era referit a les diferents altures dels diferents usuaris/es, d´aquest problema varem desenvolupar alternatives per a que tot el mon poguera interactuar independentment de la seva altura i gaudir de la peça escultòrica.


Va sortir la relació amb la cultura indígena anomenada: Bribri (sur de Costa Rica) on empraven la forma de “con” per a construir les seves Cases Còsmiques. Desenvoluparen la seva cultura en relació d´aquestes Cases Còsmiques, amb la característica principal i d´interes per a la nostra escultura: es basava en una construcció sense finestres, tant sols una porta d´entrada a la casa, utilitzant el tacte com a mode de de vida intern. Realment l´important per als Bribri era que la casa estigues fresca, sense llum.

LA forma de “con” de les Cases Còsmiques estaven relacionades amb la divinitat de les seves creences, així com el respecte per la natura. Era una forma que els permetia rebre les forces còsmiques i les forces de la mare terra.



Per aquestos motius em emprat aquesta forma còsmica per construir la nostra escultura tàctil – interactiva. El “con” com a cos geomètric tridimensional receptacular del diferents espais inserits per l´exploració del usuari/a.

L´usuari/a podrà introduir el braç en les diferents cavitats utilitzant el tacte com element descobridor de l´experiència del plaer amb les diferents textures allí allotjades.

Desestimem els icones visuals referits a la sexualitat, basats amb un sistema patriarcal. Pretenem transmetre una realitat sense generes definits a traves de l´experiència eròtica i exòtica del tacte.



Realització del esbós final:

La selecció del esbós final a estat vinculada al desenvolupament del prototip de l´escultura per mig de la simulació digital. Lo digital no lleva el procés clàssic, per tant hem ajustat el dibuix lo màxim per crear la simulació del que seria l´escultura final amb els diferents usuaris/es interactuant amb ella.




Seguidament hem escanejat el esbós per poder treballar-lo digitalment amb el sofware
Adobe Photoshop CS3. D´aquesta forma, hem re-dibuixat amb la tableta i la llapissera
digital per damunt del esbós, creant una línia clara que ens done un resultat net i llegible.





Una vegada hem tingut el perfil finalitzat comencem acolorir el dibuix, dotant-li de ombres i
reflexes per crear el clar-obscur. D´aquesta forma obtenim el resultat final de la simulació
de l´escultura interactiva.



martes, 15 de febrero de 2011

Asfalto - Dias de escuela (1978)



Bien abrigado llegaba al colegio,
1960 hace poco tiempo.
Formados frente a una cruz
y a ciertos retratos
ente bostezo y bostezo,
gloriosos himnos pesados.
Despertamos en pupitres de dos en dos,
aún recuerdo el estrecho bigote de Don Ramón,
y la estufa de carbón frente al profesor,
la dichosa estufa que no calienta ni a Dios.

Suena el timbre, ¡Al fín!
bocadillo, recreo, ¡Qué pasión!
Una tortura más, antes del juego,
la leche en polvo y el queso americano.

Sales tú y el gordo después,
te cambio los cromos, te juego al tacón.
Sabes tú, la ligo yo,
apuremos el tiempo que ya nos meten dentro.

Yeahh...

Dos horas de catecismo y en Mayo la comunión.
La letra con sangre entra, otro capón,
tarea para mañana y puesto el abrigo,
otra copla a los del cuadro y hasta mañana Don Ramón.
Y ahora tú, qué pensarás,
si cuando más me oprimian, más amé la libertad
y es a tí a quién canto hoy,
enseña a tu hijo, oooohhhhh enseña a tu hijo
a amar, la libertad.

miércoles, 9 de febrero de 2011

THE WALL (El Mur) - Alan Parker/Pink Floyd - 1982





PARLAR EN PUBLIC

VALLEJO-NÁGERA J. A., Aprender a hablar en público hoy, Barcelona: Planeta, 1990.










Esquema realitzat a partir del llibre de Vallejo, per saber algunes petites solucions a les hores de parlar en public, en classe...






...

PROYECTO DE INNOVACIÓN - SÍMBOLOS VISUALES. DIBUJO TÉCNICO - 1º Y 2º DE BACHILLERATO




Part: Epi


DESARROLLO ACTIVIDAD


EXERCICI 4:
Disseny d´un símbol visual per mig de la perspectiva cònica – Espai de l´institut

OBJECTIUS


Conèixer i entendre els fonaments de la perspectiva cònica per poder utilitzar-los en la lectura de dissenys i productes artístics i per crear solucions raonades tant en el camp de la tècnica com de l´art.

Adquirir l´habit de representar mentalment les formes i els espais, dibuixant formes i volums per mitjà de conceptuacions pròpies de la geometria plana i de la geometria descriptiva (cònica).

Relacionar l´espai amb el pla, comprenent la necessitat d´interpretar el volum en el pla per mitjà dels sistemes de representació.

Utilitzar amb destresa els instruments específics del dibuix tècnic i valorar el correcte acabat del dibuix, així com les millores que poden introduir en les diverses tècniques gràfiques en la representació.

Conèixer el fonaments de la perspectiva cònica, analitzant les possibilitats segons la posició que adopte l´observador sobre el model.

Dibuixar perspectives còniques per mitjà de les seves representacions dièdriques, interpretant correctament la posició del punt de vista i la situació dels plànols del quadre i geometral.

Representar el cossos tècnics i arquitectònics senzills, amb les parts planes i corbes, utilitzant el mètode de les prolongacions o dels punts mètrics.

Construir formes tridimensionals i espais a partir de punts situats en l´espai per mig de les seves tres coordenades.

Utilització amb facilitat del croquis i la perspectiva intuïtiva com instruments informatius, de pensament i d´informació gràfica.

Utilitzar l´infografia com recurs d´assistència en el dibuix tècnic.

Utilitzar les capacitats adquirides amb el dibuix tècnic en altres activitats d´aprenentatge proposades en altres matèries curriculars i d´altres àmbits.
Integrar la perspectiva cònica en l´elaboració d´un símbol visual, on aparega la rellevància dels aspectes estètics.

Apreciar l´enriquidora diversitat de tècniques plàstiques que proporciona a la visió convencional del dibuix tècnic.


CONTINGUTS

Art i Dibuix Tècnic: Relació de la geometria amb el mon del disseny gràfic, publicitat, interiorisme, il·lustració, animació ... així com la valorització entre sistemes tècnics en el mon de l´art.

Sistemes de representació: Diferencia entre perspectiva cònica d´un punt de fuga i de dos. Manipulació de la línia d´horitzó per canviar el punt de visió del observador.

Homotècia: Comprensió de la proporcionalitat i escales al sistema de representació.

Digitalització: Treballar creativament amb sofware lliure el símbol visual final.

Instruments, materials i tècniques: Coneixement i estressa amb les diferents eines. Qualitat amb el resultat i la presentació així com la neteja i cura del material emprat en tot el proces.


TEMPORALITZACIÓ: 6 sessions

1ª Sessió: Explicació del exercici que van a realitzar, la seva finalitat com a símbol visual, la temporalització, recursos i avaluació. Es mostraran diferents exemples de símbols visual que utilitzen la perspectiva cònica tant al mon del disseny com d´altres disciplines com la pintura, animació, il·lustració ... Presa de fotografies als diferents espais del centre: entrada, aules, corredors, façana, pati ...

2ª Sessió: Aportació dels diferents plànols i seccions per ubicar a l´alumnat, així com les diferents mesures pròpies de cada espai seleccionat per cada grups d´alumnes. Inici de la perspectiva cònica, refrescant breument la memòria de l´alumnat sobre el sistema de representació.

3ª Sessió: Continuació de la perspectiva cònica, aplicant diferents punts de fuga per valorar les possibilitats estètiques.

4ª Sessió: Selecció de la perspectiva a treballar com a símbol visual, i finalitzar-la a lo llarg de la sessió.

5ª Sessió: A partir de la perspectiva cònica finalitzada crear un símbol visual per a: webside de l´institut, fons d´orla, encuny, cartell, portada revista ... Interpretació personal de la perspectiva, donant-li color i textures: manual o digitalment (sofware lliure)

6ª Sessió: Finalització del símbol visual i entrega. Avaluació en comú per mig d´una petita exposició en l´aula.


RECURSOS I MITJANS

Ordinadors amb connexió Internet
Projector
Fitxer informàtics d´informació i exemples
Escaire
Cartabó
Compàs
Retolador negre
Llapis de mines
Aquarel·la
Llapisseres de colors
Ordinador amb Sofware lliure per acolorir, posar textures i simulació de l´art final.


ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Es seleccionara dos nivells, per el grau de complexitat de les fotografies preses i la seva posterior representació cònica. El primer nivell serà introductori a l´explicació de la perspectiva cònica, utilitzant espais amb pocs elements i complicació estructural. El segon nivell serà referida a espais mes complexes, amb mes elements. D´aquesta mena podrem equilibrar el exercici als alumnes amb mes destresses i aptituds.

Inclusió de l´opció de que els alumnes avançats ajuden a la resta, fent-los partícips en la tasca d´ensenyament i comunicació entre els alumnats. Així valorarem l´implicació amb els seus companys i la comunicació educativa a l´aula.



TEMES TRANSVERSALS

Es tractara l´us responsable de les eines i material emprat en el desenvolupament del símbol visual, referit a medi ambient. Incorporar al resultat final un missatge estètic que valore aquest tema, per mig de elements de reciclatge representats com per rectificacions estructurals per tenir mes llum o millores que en general milloren el medi ambient.

Visió critica al mitjans de comunicació de massa on representen els espais idíl·lics que molt pocs poden arribar a tenir. En relació per entendre les diferencies socioculturals en les que vivim i poder tenir una visió mes amplia i critica del nostre mon anomenat: globalitzat.


CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Realització de esbossos i perspectives (30%):
Destresa i coneixements de sistemes de representació emprats per percebre l´espai seleccionat al centre (1 punt).
Complicitat dels elements a l´espai seleccionat, estructura, punt de vista...(1 punt).
Neteja i cura de les eines (1 punt).


Anàlisi i creació de la perspectiva cònica (20%):
Aplicació correcta de les mesures, proporcions i estructures per construir gràficament el espai seleccionat (1 punt).
Originalitat del espai així com el seu punt de vista, en relació al símbol visual final (1 punt).


Fase de comunicació - Símbol visual aplicat (50%):
Valoració del resultat final: punt de vista, elements, colorit, textures, composició, neteja... (1 punt).
Utilització del nous mitjans: destresses i adaptació (1 punt).
Defensa pública del resultat: conceptual, aplicació, funcionalitat i aportació (2 punts).
Participació activa en el proces de comunicació amb la resta de treballs (1 punt).


LINK TREBALL EN GRUP:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3ZHhBa4DsT6ZmNjM2I3OTAtMjA1Ni00Mzg3LTg2MGEtMDc5MWNhNDlhMGQ2&hl=en_US&authkey=CO-llpIC



...

martes, 8 de febrero de 2011

La edad del ciberpavo III

GIRÓ, C, "La edad del ciberpavo", Magazine, La Vanguardia, 28/11/2010, Pág, 46.




Els adolescents utilitzen l´informació de la red, però sembla que la manipulació en Internet es mes subtil que d´altres canals. D´aquesta mena el sociològic Javier Elzo apunta l´importància de l´inculcació de la responsabilitat i sentit critic que tant els pares com els educadors han de transmetre als adolescents.

"Internet es un poderoso proveedor de información en cuanto a cantidad, pero muy cuestionable en cuanto a calidad"

Hi ha un aspecte força interessant; ja que per als adolescents les reds socials son una prolongació del seu mon i utilitzen l´informació d´Internet com a font verídica d´informació, en un centre d´assistència primaria de Lleida han emprat les reds socials, que utilitzen normalment els adolescents, per resoldre dubtes sobre la sexualitat, dietes i substancies addictives. Els alumnes es comuniquen millor, sense vergonyes i amb anonimat per resoldre les seves dubtes al respecte d´aquestos temes, a més tenen la seguretat que l´informació be donada d´un especialista en la matèria.

Tenim que tindre clar que els adolescents per motius de relació "segura" utilitzen les reds socials, açò ha d´estar entens per els educadors com una ferramenta amb un potencial que de moment es desconeix. Es deuria, com totes les coses, educar un consum responsable sobre aquest mig de comunicació, ja que podríem vorer a molts d´adolescents vivint.hi tant sols una realitat virtual, i en aquest punt els educadors tenim un paper essencial.

lunes, 7 de febrero de 2011

'No me molestes, mamá. Estoy aprendiendo'

En Redes, Eduard Punset entrevista a Marc Prensky, experto en educación del futuro

La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.
Eduardo Punset entrevista a Marc Prensky, un experto en la educación del futuro, un hombre rompedor y creativo en la empresa de reformar las aulas y los sistemas educativos actuales

informació i visualització del documental:
http://www.rtve.es/rss/videos/television/TE_SREDES.xml


...

martes, 1 de febrero de 2011

Crear hoy las escuelas de mañana (REDES)

"Els nens d´avui son probablement la generació mes sofisticada que mai haja existit"
Richard Gerver

Documental on ens mostra les diferents maneres d´aprenentatge en les noves escoles, utilitzant el treball interdisciplinari i el "empoderament" (desenvolupar en el beneficiari, confiança amb les seves pròpies capacitats). El professors acompanyen als alumnats amb diferents tasques que cadascú fa diferent a d´altres, explorant potencialitats per formar a l´alumnat. No hi ha obsessió per el resultat de les tasques, si no pel contrari referit íntegrament al proces emprat.

Aquestes escoles de nens estan molt informatitzades: pantalles i taules digitals on els nens investiguen i descobreixen en aquestes primerenques edats. Hi ha empatia per incitar al coneixement de l´alumnat, d´aquesta mena gestionen les seves emocions els alumnats.

Utilitzen la formula JOC - APRENENTATGE per educar als seus alumnes. La veritat un sistema molt ambiciós que per desgracia no tots els nens poden arribar a gaudir i menys formar.se.



Nunca había sido tan marcado el abismo entre dos generaciones. Mientras los niños de hoy hacen sus deberes con ayuda de Internet y crecen sumergidos en las redes sociales, los adultos y profesores siguen aplicando una educación anquilosada, basada en formas de vida de hace dos siglos, sometida a la presión de los resultados académicos y a las agendas políticas.

Richard Gerver, uno de los líderes educativos actuales más inspiradores cree en devolver la pasión por la enseñanza a los profesores y el placer del aprendizaje a los alumnos. Aunque esto no será posible hasta que los jóvenes expresen lo que esperan del mundo y la educación les ayude a encontrar su lugar en la sociedad.

Info: www.redesparalaciencia.com/programa-redes

Revolución Educativa (REDES)

"Les escoles existeixen tant per al desenvolupament dels estudiants com per a les seves famílies i educadors"
Robert Roeser

Fantàstic documental del programa de Eduard Punset REDES, on planteja la redefinició del paper del professorat front als nous canvis a l´ensenyança, així com la seva responsabilitat front als nous alumnes. Hi ha una cosa sorprenent al documental: la responsabilitat del "mal" funcionament de l´ensenyança no es en cap moment dels estudiants, pares o el govern (sistema) - trasllada tota la responsabilitat als professors i a la seva formació.

El proces artístic com a vehicle que facilita modelar i desenvolupar el cervell dels alumnes, referent als nous sistemes d´atenció i concentració dels alumnes amb les tasques de classe. També es puntualitza l´importància de la repetició com exercici bàsic per exercitar la memòria.

"L´educació ha d´abastar cos, ment i consciencia"
Robert Roeser




¿Es hoy más difícil la convivencia en las aulas? ¿Están bien preparados los maestros para acompañar al niño hasta su adolescencia con una educación que englobe emociones e inteligencia social? Las necesidades de un adulto para vivir en sociedad no son las mismas que hace 50 años, ni lo son tampoco las condiciones de vida de los adolescentes, ni las tecnologías que rodean a todos. Sin embargo, los programas educativos han cambiado muy poco en el último siglo. El psicólogo Robert Roeser nos ayuda a redefinir el papel de profesores y maestros, y a buscar en la ciencia algunas propuestas para mejorar la educación de los futuros ciudadanos.

Info: blip.tv/file/3768038?utm_source=player_embedded