martes, 15 de marzo de 2011

A class divided, William Peters (1985)

ADP_Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat:

A CLASS DIVIDED

Documental basat amb l´experiment de psicologia social en mans de Jane Elliott, professora de primaria de Estats Units als anys huitanta. L´experiment consisteix en impartir als alumnes una classe basada en l´aprenentatge emocional, relacionada amb la discriminació i la diferencia social.

Jane divideix la classe en dos grups; ulls blaus i ulls marrons. A partir d´aquest moment potencia la superioritat d´un dels grups front a l´altre, en conseqüència l´altre grup es sent força desmotivat a nivell social i de rendiment en les pròpies tasques de l´aula. Pel contrari el grup potenciat desenvolupa una serie de valors discriminatoris i de superioritat, açò influeix directament amb els resultats de les tasques de classe positivament ja que se senten motivats.

Aquest tipus de motivació de grup podríem relacionar-lo amb l´efecte Pigmalion, on es emprat tant en el camp de l´educació, laboral i social. La mena de la disposició inicial (positiva o negativa) front a uns alumnes, treballadors... te uns resultats que en un principi no s´esperen, però es intrínsec amb l´actitud inicial ja que modula prèviament el resultat.

A Class Divided presenta el mateix experiment en un correccional penitenciari, on seguin pràcticament el mateix procediment posa als funcionaris de la presó amb les circumstancies de discriminació social. Açò crea una serie de conflictes semblants al dels nens i nenes de l´aula: motivació en un grup i des-motivació en l´altre grup.



No podríem assegurar, com proposa el documental, que aquest experiment de psicologia social funciona, i que ajude a entendre com se senten les persones de ètnia minoritària front als de una majoria que domina i te el poder. A més em sembla massa agressiu per a un aula, i també l´aplicació de l´experiment en altres àmbits. La figura de poder del professor, empresari, president... front a els alumnes, treballadors, societat... dificulta, al meu entendre, l´experiència del descobriment dels valors i l´experiència amb els fets en sí. També resulta un experiment ambigu, ja que es podria interpretar de manera positiva o negativa, i ens podria crear una serie de confusions i dubtes que no ajudarien a entendre el missatge.

Per altra banda pensem que es un bon experiment directe i vivencial en un temps donat, però la realitat externa constituïda a lo llarg de segles i segles ens enfronta contínuament front un mon ple d´injustícies per part dels “ulls blaus” i dels “ulls marrons”. No pretenem expressar una opinió negativa del ésser humà, i menys traslladar-la a l´aula, però pensem que tal vegada desviem i trivialitzem en aquestos experiments alguns aspectes que configuren al ésser humà com: positiu – negatiu, salvatge – racional, sàdic – masoquista...
Creiem necessari l´acceptació i la comunicació al alumnat del ésser com creador i destructor al mateix temps, i treballant aquestos aspectes podríem desenvolupar algunes formes de comunicació més pacifiques i menys agressives.

Un exemple que tenim present es el referit a la cultura occidental, on s´anomenem no-racistes, no-discriminatoris... però la realitat és que no interrelacionem en altres cultures externes. Però amb les paraules i la publicitat “som” o donem l´imatge de ser persones que respecten i son plurals. Al països llatinoamericans ocorre el contrari. Observem una societat racista en les seues paraules, sempre estan fent referencies despectives respecte al color, rasa, costums... però la realitat és que s´interrelacionen i comparteixen vivències, família i amistat.


Arribats aquest punt, com be expressa el documental de A Class Divided, l´intolerància als altres per qüestió de rassa és una cosa íntegrament mental construïda des de l´exterior, però en cap moment la desenvolupem sense eixa “educació” exterior.

Per finalitzar aquest petit anàlisis subjectiu del text, em d´esmentar altre experiment semblant al de Janet Elliot; es referim a l´experiment en 1967 de Ron Jones, professor d´historia de Cubberley High School de Palo Alto de Califòrnia. Aquest professor va tindre problemes en una de les seves classes d´historia, per explicar als seus alumnes el per què els ciutadans alemanys del segle passat van permetre el poder al partit nazi, amb el seus efectes d´exterminació sistemàtica en pro d´una raça ària. Així, Ron Jones es proposa mostrar al alumnat de quina mena tan simple es pot arribar a fets semblants als ocorreguts en l´Alemanya dels anys trenta i quaranta, realitzant l´experiment anomenat La Tercera Ona.

Els resultat, com mostra la pel·lícula Die Welle (l´Ona) inspirada en aquest experiment, varen ser preocupants, ja que es va crear una "elit" a la classe i va afectar a la vida externa de les aules. Un estudi sobre la mena de manipulació mental del esser humà, i de com uns simples canvis en l´educació poden tindre conseqüències molt perilloses. Destaquem el valor educatiu que aquesta pel·lícula reflexa tant com una joventut pot tornar-se violenta i defendre ideals totalitzadors, aixi com mostrar persones, dintre del mateix grup o aula, que reaccionen intel·ligentment encontra d´aquesta manipulació.

Creiem important l´educació en valors de respecte i pluralisme dintre de l´alumnat, ja que seran els ciutadans que configuraran el “futur” social. Però som reticents als sistemes anomenats experiments, i mes quan es tracta d´un reflex de la societat repressora que vivim. Ens sembla el mateix camí agressiu que utilitzen els sistemes de control i de poder per modelar a la societat.





miércoles, 2 de marzo de 2011

zeitgeist -

Documental molt interessant sobre el mon creat per els bancs, militars i governs. Aquest fantàstic entramat que tant sols coneguem a dures penes, però que som víctimes directes. Un repas per els orígens de les religions occidentals, per les guerres... en resum: un repas per el negoci mundial d´occident. Acabant amb el problema bàsic: l´educació. L´educació controlada i modelada per aquestes forces anomenades "democràtiques" per formar als futurs sustentadors del sistema; i per altra banda l´absència d´educació per formar al nous esclaus en el mitjans de comunicació i entreteniment. Un documental serio i rigorós que es distancia notablement del discurs sensacionalista de Michel More amb els seus treballs com Bowling for Columbine o Fahrenheit 9/11. Tal vegada un excés d´informació que a lo llarg de dos hores ens pot esgotar, però de essencial visualització per entendre en que classe de mon vivim. Evidentment aquest treball audiovisual te moltes critiques sobre el seu valor analític, verídic i conspiratiu... però això esta al criteri de cadascú.