Aquestes xarxes socials creen el vincle en la basta comunitat digital, parlem de que els adolescents tenen una mitja de 100 contactes agregats al seu espai virtual. Els amics son gestionats amb els clicks del ratolí o la pantalla tàctil, no hi ha contacte físic, no hi ha una experiència, per així dir.ho "tridimensional". Tot es visualitza front a la pantalla llum, consumin una gran quantitat d´imatges i de texts curts com si de cacauets es tractes. Estem front al prototip del humà digitalment amb una vida plena d´amics, de contactes nous, de visions llunyanes... en definitiva, del que es agradaria ser i soles ho poden ser a traves dels cables de transportació de dades.
"Así, hay sociólogos que dudan de la capacidad que tendrán los chavales, cuando sean adultos, para mantener amistades reales, para soportar la frustración, la soledad o el retraso, tan acostumbrados como están a la inmediatez y a la conexión constante pero, a la vez, a distancia."
Com explica molt be l´article la majoria dels adolescents trasllada les converses del "pati" a la xarxa, continuant la conversa i amb la sorpresa "divertida" de que algú mes s´afegisca al xat.
El professor Miguel Àngel Pulido valora d´alguna mena aquesta ferramenta com important per la consolidació de les relacions, "… El problema es que todavía lo encaramos desde los miedos que nos provoca esta tecnología, en vez de intentar sacarle el máximo jugo. Vivimos en una sociedad de la información y el conocimiento donde se impone el diálogo, con el riesgo y los cambios diarios que eso conlleva”.
Aquesta construcció d´identitat digital també ajuda a la construcció de l´identitat del adolescent. Evidentment existeixen els riscos obvis de l´adició, però amb un bon ús del mig no tendria sentit parlar d´addicció. El fet de que vulguen comunicar-se, de que investiguen les possibilitats que el mig els dona es força positiu. Des de l´educació deuríem de valorar aquest pas dels adolescents per conèixer.los millor.
Explica Bach: “Les pone en contacto con una gran red global, de dimensiones planetarias, y con otra red específica, su propia generación. Eso les permite sentirse acompañados, mitigar sus miedos, inseguridades, enojos y tristezas, compartir sus ilusiones, sus alegrías, tejer lazos de afecto y amistad. También les pone en contacto con lo semejante y lo distinto y abre perspectivas, les muestra los retos que les esperan y puede contribuir decisivamente a la construcción de su identidad”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario