jueves, 27 de enero de 2011

La edad del ciberpavo I

GIRÓ, C, "La edad del ciberpavo", Magazine, La Vanguardia, 28/11/2010, Pág, 44.



Article de psicologia sobre l´influencia de les noves tecnologies de l´informació en els adolescents. Com a ejemple crea paral·lelismes entre una mare (Júlia) i la seva filla (Ana). El accés a l´informació que te Ana es immediata, per el contrari Júlia tenia que esperar vorer públicacions o esperar que la TV donara l´informació, i recordem que abans tant sols hi havien dos cadenes i alguna autonòmica.

Ens planteja de quina mena conservem les tradicions adquirides i al mateix temps com desconeixem com actuar en les noves relacions:

"Cuando Julia empezaba a salir de noche, sus padres le preguntaban con quién iba, y procuraban que vinieran a buscarla a casa para conocerles. Cuando Ana quiere salir de noche, sus padres hacen lo mismo, pero cuando pasa la tarde del domingo chateando en el Messenger, no le preguntan con quién habla"

Els pares desconeixen els nous mitjans de comunicació, les xarxes socials i això significa que desconeixen qui son o com es mostren els seus fills/es, quins valors adquireixen, costums, amistats... a l´adolescent l´influencia dels comentaris, fotos, xats, emails, vídeos, gif animats i tota una bast ventall d´elements digitals els influencia i configura per així dir.ho el seu "perfil".

Segons en l´article de Giró, els adolescents son semblant als de fa trenta anys (segons Eva Bach). L´adolescència segueix marcada per eixa visió adulta anomenada crisis, que jo personalment no compartisc despres de vorer un documental sobre els adolescents en el programa de la 2 anomenat Redes que presenta Eduard Punset. En aquest programa es desestima la paraula crisis per a designar el moment de la vida mes creativa del adolescent, amb mes intel·ligència i mes atreviment positiu. Tot açò taxat per els adult anomenat com: l´etapa de la crisis de l´adolescència. Es una defensa dels adults "modelats" que no poden vorer l´essència de la creativitat, i la creativitat sempre es incontrolable. Però d´eixem aquest tema i continuem en l´anàlisi del article de Giró.

Segons Eva Bach, aquesta "crisis" mes l´efervescència hormonal implica un canvi. Aquest canvi es segons Bach "... una necessitat de distanciar-se de l´adult i d´apropar-se al grup d´iguals.” En aquest punt Bach ressalta l´important paper de les noves tecnologies de l´educació en els adolescents. Creant els seus interconnectats grups d´amics de tot arreu del mon: sentir.se part del grup.

"Múltiples estudios han analizado el uso de la tecnología por los más jóvenes. Dos tercios de los adolescentes españoles son usuarios de algún tipo de red social que opera por internet, sobre todo Tuenti y Facebook, mientras que algo menos de la mitad juega habitualmente con videojuegos. Más del 90% usa asiduamente el ordenador e internet, sobre todo para jugar y chatear con sus amigos y bajar música y películas. Messenger y redes sociales son lo más utilizado, mientras que usos secundarios son sacar apuntes y buscar información."

L´important es mostrar.se i ser reconegut, acceptat en un grup. Per conservar l´interes del grup, om ha d´actualitzar constantment el seu "espai virtual" afegint fotos, comentaris... quasi sempre frívols i amb humor poc intel·ligent.

L´important insistisc es l´acceptació del grup, en cap moment es planteja l´us críticament d´aquestes xarxes socials. Aquesta distancia física és la que es valora per part del usuaris/es, no hi ha vergonya si no "seguretat".

"El estudio Outlook Teens 2010 advertía de que los jóvenes pasan la mayor parte del tiempo que están en casa delante de una pantalla de ordenador y sólo dedican el 10% de su jornada a relacionarse con sus familiares adultos, tres veces menos que hace 20 años." (Fèrriz, L,M, Vull un mòbil! Com educar els nostres fills en les noves tecnologies, Barcelona: Ed. Ara llibres, 2010.)

No hay comentarios:

Publicar un comentario