"Mi clase en la red social"

HARO, Juan José de, "Mi clase en la red social". Publicat en: Educativa, blog sobre calidad e innovación en educación secundaria, 08/01/2011 , [texte on-line] http://jjdeharo.blogspot.com/2011/01/mi-clase-en-la-red-social.html
[consulta: 30/06/2011]

De Haro compara la xarxa social a un centre educatiu a Internet. Utilitzant les xarxes verticals de SocialGO, EDMODO o Ning simulara el centre on estan totes les/els alumnes/s, dividit per cursos i les aules (grups en la xarxa). Aquestos grups serien independents, es a dir, que els grups no podrien vorer l´informació entre ells, soles els que estiguen en eixa assignatura i curs. Per aquest motiu de Haro insisteix molt en l´importància de la creació de grups privats en la xarxa social, ja que d´aquesta manera simula la independència i la seguretat de les aules de qualsevol centre.

A les xarxes com Grouply, Grou.ps o Wall.fm, no podem crear grups privats, i açò pot tindre problemes a nivell de fusionar temàtiques en diferents nivells de l´alumnat. És cer que ens pot interessar molt aquestes xarxes socials si el nostre objectiu és realitzar un projecte interdisciplinari, on treballen alumnes de diferents matèries o diferents cursos, així com de diferents centres educatius.

*
(*)HARO, Juan José de, "Pros y contras de algunas redes sociales para ser usadas en educación", Publicat en: Educativa, blog sobre calidad e innovación en educación secundaria, 07/01/2011 , [texte on-line] http://jjdeharo.blogspot.com/2011/01/pros-y-contras-de-algunas-redes.html
[consulta: 30/06/2011]



Alguns suggeriments que Juan José de Haro ens proposa per l´utilització de les eines més comuns a les xarxes socials, vinculades als objectius docents:



Al cap i a la fi, a les xarxes socials fem el mateix que faríem a la nostra aula, això depèn de la creativitat de cada professora/or. Per que també podem tenir un blog o una xarxa social deserta i sense continguts, soles l´inici de l´idea de xarxa però no per desenvolupar la tasca de l´ensenyança per mig d´ella, ja que açò requereix una dedicació i un treball que no sempre es veu: revisar comentaris, respondre comentaris, actualitzar continguts, incitar al debat ... les xarxes socials tenen moltes eines per utilitzar "(…)Típicament trobarem blogs, esdeveniments, fòrums de discussió, fotos, vídeos i xat. Igual que a l'aula física trobem la pissarra, les taules, les cadires i pels més afortunats, una PDI que funcioni. "

Gràcies a la Web 2.0 podem reutilitzar tota l´informació que ens interessa de la xarxa; inserir vídeos, musica, enllaços d´interès, presentacions ... el mateix que podríem fer a l´aula física; llibres, vídeos, dvd´s, materials, exemples ... És cert que en el mon de l´educació plàstica temes com el contacte i l´experimentació del pigment de color natural no és podria traslladar al mon d´Internet, però sí mostrar eixa experiència per al reconeixement del alumnat. També les performances en viu han de fer-se en un espai físic real, però també existeix l´opció de enregistrar la performance. Hi han molts exemples que tindrien un espai a les xarxes social o blogs, tal vegada infinits.