VELA, Lorie. Web 2.0 y Educación, [sites Internet]. Espanya: Collaborationideas.com, The ultimate teaching, working, sharing and connecting spaces, 2011. [En línia] http://www.collaborationideas.com/2011/04/web-2-0-y-educacion/?lang=es [Consulta: 04/06/2011]
Els canvis que necessitem veure en l'Educació no es limiten a les TIC o la Web 2.0, sinó que suposen un compromís en les actituds, preparació i dissenys curriculars a tots els nivells de participació i estratègia. No obstant això, és cert que els canvis tecnològics es produeixen més ràpid que els referents als recursos humans i administratius, així que m'agradaria compartir amb vosaltres un parell de vídeos molt interessants que poden orientar-nos de forma clara i senzilla sobre la repercussió de la Web 2.0 en els entorns acadèmics i educatius."
Mostrando entradas con la etiqueta DOCUMENTALS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta DOCUMENTALS. Mostrar todas las entradas
lunes, 4 de julio de 2011
lunes, 18 de abril de 2011
La mujer, cosa de hombres - Isabel Coixet (2011)
Documental realizado por Isabel Coixet donde se hace una revisión del papel de la mujer en la sociedad española en los últimos 50 años, a través de la publicidad.
La directora Isabel Coixet explica su trabajo: "Yo crecí viendo spots como el de Soberano, que es cosa de hombres, por la televisión, y cuando me propusieron este proyecto me vino a la cabeza otro, de Fundador, donde una mujer acudía a una pitonisa porque veía a su marido permanentemente de mal humor. Entonces, se veía a la pareja en casa, y él sólo gruñía, le gritaba y al final la solución que le daba la pitonisa era que ella le sirviera muy cariñosa, una copa de Fundador. Y, básicamente, he querido hacer este tema porque a mí, lo del anuncio éste, me ha dado siempre mucho que pensar, y espero que a ustedes también".
Es muy interesante ver la evolución y los cambios producidos en nuestra sociedad.
Sin ninguna duda, el aspecto más negro, más indecente y que supone una auténtica lacra para la humanidad es la violencia de género, violencia que se da, de una o de otra forma, en todas las sociedades: México, Guatemala, Somalia, Sudan, India, Irak, Afgantistán, tan sólo por destacar algunos lugares. En España llevamos ya 14 asesinatos en lo que va de año.
PART I:
PART ll:
PART lll:
La directora Isabel Coixet explica su trabajo: "Yo crecí viendo spots como el de Soberano, que es cosa de hombres, por la televisión, y cuando me propusieron este proyecto me vino a la cabeza otro, de Fundador, donde una mujer acudía a una pitonisa porque veía a su marido permanentemente de mal humor. Entonces, se veía a la pareja en casa, y él sólo gruñía, le gritaba y al final la solución que le daba la pitonisa era que ella le sirviera muy cariñosa, una copa de Fundador. Y, básicamente, he querido hacer este tema porque a mí, lo del anuncio éste, me ha dado siempre mucho que pensar, y espero que a ustedes también".
Es muy interesante ver la evolución y los cambios producidos en nuestra sociedad.
Sin ninguna duda, el aspecto más negro, más indecente y que supone una auténtica lacra para la humanidad es la violencia de género, violencia que se da, de una o de otra forma, en todas las sociedades: México, Guatemala, Somalia, Sudan, India, Irak, Afgantistán, tan sólo por destacar algunos lugares. En España llevamos ya 14 asesinatos en lo que va de año.
PART I:
PART ll:
PART lll:
miércoles, 6 de abril de 2011
martes, 15 de marzo de 2011
A class divided, William Peters (1985)
ADP_Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat:
A CLASS DIVIDED
Documental basat amb l´experiment de psicologia social en mans de Jane Elliott, professora de primaria de Estats Units als anys huitanta. L´experiment consisteix en impartir als alumnes una classe basada en l´aprenentatge emocional, relacionada amb la discriminació i la diferencia social.
Jane divideix la classe en dos grups; ulls blaus i ulls marrons. A partir d´aquest moment potencia la superioritat d´un dels grups front a l´altre, en conseqüència l´altre grup es sent força desmotivat a nivell social i de rendiment en les pròpies tasques de l´aula. Pel contrari el grup potenciat desenvolupa una serie de valors discriminatoris i de superioritat, açò influeix directament amb els resultats de les tasques de classe positivament ja que se senten motivats.
Aquest tipus de motivació de grup podríem relacionar-lo amb l´efecte Pigmalion, on es emprat tant en el camp de l´educació, laboral i social. La mena de la disposició inicial (positiva o negativa) front a uns alumnes, treballadors... te uns resultats que en un principi no s´esperen, però es intrínsec amb l´actitud inicial ja que modula prèviament el resultat.
A Class Divided presenta el mateix experiment en un correccional penitenciari, on seguin pràcticament el mateix procediment posa als funcionaris de la presó amb les circumstancies de discriminació social. Açò crea una serie de conflictes semblants al dels nens i nenes de l´aula: motivació en un grup i des-motivació en l´altre grup.
No podríem assegurar, com proposa el documental, que aquest experiment de psicologia social funciona, i que ajude a entendre com se senten les persones de ètnia minoritària front als de una majoria que domina i te el poder. A més em sembla massa agressiu per a un aula, i també l´aplicació de l´experiment en altres àmbits. La figura de poder del professor, empresari, president... front a els alumnes, treballadors, societat... dificulta, al meu entendre, l´experiència del descobriment dels valors i l´experiència amb els fets en sí. També resulta un experiment ambigu, ja que es podria interpretar de manera positiva o negativa, i ens podria crear una serie de confusions i dubtes que no ajudarien a entendre el missatge.
Per altra banda pensem que es un bon experiment directe i vivencial en un temps donat, però la realitat externa constituïda a lo llarg de segles i segles ens enfronta contínuament front un mon ple d´injustícies per part dels “ulls blaus” i dels “ulls marrons”. No pretenem expressar una opinió negativa del ésser humà, i menys traslladar-la a l´aula, però pensem que tal vegada desviem i trivialitzem en aquestos experiments alguns aspectes que configuren al ésser humà com: positiu – negatiu, salvatge – racional, sàdic – masoquista...
Creiem necessari l´acceptació i la comunicació al alumnat del ésser com creador i destructor al mateix temps, i treballant aquestos aspectes podríem desenvolupar algunes formes de comunicació més pacifiques i menys agressives.
Un exemple que tenim present es el referit a la cultura occidental, on s´anomenem no-racistes, no-discriminatoris... però la realitat és que no interrelacionem en altres cultures externes. Però amb les paraules i la publicitat “som” o donem l´imatge de ser persones que respecten i son plurals. Al països llatinoamericans ocorre el contrari. Observem una societat racista en les seues paraules, sempre estan fent referencies despectives respecte al color, rasa, costums... però la realitat és que s´interrelacionen i comparteixen vivències, família i amistat.
Arribats aquest punt, com be expressa el documental de A Class Divided, l´intolerància als altres per qüestió de rassa és una cosa íntegrament mental construïda des de l´exterior, però en cap moment la desenvolupem sense eixa “educació” exterior.
Per finalitzar aquest petit anàlisis subjectiu del text, em d´esmentar altre experiment semblant al de Janet Elliot; es referim a l´experiment en 1967 de Ron Jones, professor d´historia de Cubberley High School de Palo Alto de Califòrnia. Aquest professor va tindre problemes en una de les seves classes d´historia, per explicar als seus alumnes el per què els ciutadans alemanys del segle passat van permetre el poder al partit nazi, amb el seus efectes d´exterminació sistemàtica en pro d´una raça ària. Així, Ron Jones es proposa mostrar al alumnat de quina mena tan simple es pot arribar a fets semblants als ocorreguts en l´Alemanya dels anys trenta i quaranta, realitzant l´experiment anomenat La Tercera Ona.
Els resultat, com mostra la pel·lícula Die Welle (l´Ona) inspirada en aquest experiment, varen ser preocupants, ja que es va crear una "elit" a la classe i va afectar a la vida externa de les aules. Un estudi sobre la mena de manipulació mental del esser humà, i de com uns simples canvis en l´educació poden tindre conseqüències molt perilloses. Destaquem el valor educatiu que aquesta pel·lícula reflexa tant com una joventut pot tornar-se violenta i defendre ideals totalitzadors, aixi com mostrar persones, dintre del mateix grup o aula, que reaccionen intel·ligentment encontra d´aquesta manipulació.
Creiem important l´educació en valors de respecte i pluralisme dintre de l´alumnat, ja que seran els ciutadans que configuraran el “futur” social. Però som reticents als sistemes anomenats experiments, i mes quan es tracta d´un reflex de la societat repressora que vivim. Ens sembla el mateix camí agressiu que utilitzen els sistemes de control i de poder per modelar a la societat.
A CLASS DIVIDED
Documental basat amb l´experiment de psicologia social en mans de Jane Elliott, professora de primaria de Estats Units als anys huitanta. L´experiment consisteix en impartir als alumnes una classe basada en l´aprenentatge emocional, relacionada amb la discriminació i la diferencia social.
Jane divideix la classe en dos grups; ulls blaus i ulls marrons. A partir d´aquest moment potencia la superioritat d´un dels grups front a l´altre, en conseqüència l´altre grup es sent força desmotivat a nivell social i de rendiment en les pròpies tasques de l´aula. Pel contrari el grup potenciat desenvolupa una serie de valors discriminatoris i de superioritat, açò influeix directament amb els resultats de les tasques de classe positivament ja que se senten motivats.
Aquest tipus de motivació de grup podríem relacionar-lo amb l´efecte Pigmalion, on es emprat tant en el camp de l´educació, laboral i social. La mena de la disposició inicial (positiva o negativa) front a uns alumnes, treballadors... te uns resultats que en un principi no s´esperen, però es intrínsec amb l´actitud inicial ja que modula prèviament el resultat.
A Class Divided presenta el mateix experiment en un correccional penitenciari, on seguin pràcticament el mateix procediment posa als funcionaris de la presó amb les circumstancies de discriminació social. Açò crea una serie de conflictes semblants al dels nens i nenes de l´aula: motivació en un grup i des-motivació en l´altre grup.
No podríem assegurar, com proposa el documental, que aquest experiment de psicologia social funciona, i que ajude a entendre com se senten les persones de ètnia minoritària front als de una majoria que domina i te el poder. A més em sembla massa agressiu per a un aula, i també l´aplicació de l´experiment en altres àmbits. La figura de poder del professor, empresari, president... front a els alumnes, treballadors, societat... dificulta, al meu entendre, l´experiència del descobriment dels valors i l´experiència amb els fets en sí. També resulta un experiment ambigu, ja que es podria interpretar de manera positiva o negativa, i ens podria crear una serie de confusions i dubtes que no ajudarien a entendre el missatge.
Per altra banda pensem que es un bon experiment directe i vivencial en un temps donat, però la realitat externa constituïda a lo llarg de segles i segles ens enfronta contínuament front un mon ple d´injustícies per part dels “ulls blaus” i dels “ulls marrons”. No pretenem expressar una opinió negativa del ésser humà, i menys traslladar-la a l´aula, però pensem que tal vegada desviem i trivialitzem en aquestos experiments alguns aspectes que configuren al ésser humà com: positiu – negatiu, salvatge – racional, sàdic – masoquista...
Creiem necessari l´acceptació i la comunicació al alumnat del ésser com creador i destructor al mateix temps, i treballant aquestos aspectes podríem desenvolupar algunes formes de comunicació més pacifiques i menys agressives.
Un exemple que tenim present es el referit a la cultura occidental, on s´anomenem no-racistes, no-discriminatoris... però la realitat és que no interrelacionem en altres cultures externes. Però amb les paraules i la publicitat “som” o donem l´imatge de ser persones que respecten i son plurals. Al països llatinoamericans ocorre el contrari. Observem una societat racista en les seues paraules, sempre estan fent referencies despectives respecte al color, rasa, costums... però la realitat és que s´interrelacionen i comparteixen vivències, família i amistat.
Arribats aquest punt, com be expressa el documental de A Class Divided, l´intolerància als altres per qüestió de rassa és una cosa íntegrament mental construïda des de l´exterior, però en cap moment la desenvolupem sense eixa “educació” exterior.
Per finalitzar aquest petit anàlisis subjectiu del text, em d´esmentar altre experiment semblant al de Janet Elliot; es referim a l´experiment en 1967 de Ron Jones, professor d´historia de Cubberley High School de Palo Alto de Califòrnia. Aquest professor va tindre problemes en una de les seves classes d´historia, per explicar als seus alumnes el per què els ciutadans alemanys del segle passat van permetre el poder al partit nazi, amb el seus efectes d´exterminació sistemàtica en pro d´una raça ària. Així, Ron Jones es proposa mostrar al alumnat de quina mena tan simple es pot arribar a fets semblants als ocorreguts en l´Alemanya dels anys trenta i quaranta, realitzant l´experiment anomenat La Tercera Ona.
Els resultat, com mostra la pel·lícula Die Welle (l´Ona) inspirada en aquest experiment, varen ser preocupants, ja que es va crear una "elit" a la classe i va afectar a la vida externa de les aules. Un estudi sobre la mena de manipulació mental del esser humà, i de com uns simples canvis en l´educació poden tindre conseqüències molt perilloses. Destaquem el valor educatiu que aquesta pel·lícula reflexa tant com una joventut pot tornar-se violenta i defendre ideals totalitzadors, aixi com mostrar persones, dintre del mateix grup o aula, que reaccionen intel·ligentment encontra d´aquesta manipulació.
Creiem important l´educació en valors de respecte i pluralisme dintre de l´alumnat, ja que seran els ciutadans que configuraran el “futur” social. Però som reticents als sistemes anomenats experiments, i mes quan es tracta d´un reflex de la societat repressora que vivim. Ens sembla el mateix camí agressiu que utilitzen els sistemes de control i de poder per modelar a la societat.
miércoles, 2 de marzo de 2011
zeitgeist -
Documental molt interessant sobre el mon creat per els bancs, militars i governs. Aquest fantàstic entramat que tant sols coneguem a dures penes, però que som víctimes directes. Un repas per els orígens de les religions occidentals, per les guerres... en resum: un repas per el negoci mundial d´occident. Acabant amb el problema bàsic: l´educació. L´educació controlada i modelada per aquestes forces anomenades "democràtiques" per formar als futurs sustentadors del sistema; i per altra banda l´absència d´educació per formar al nous esclaus en el mitjans de comunicació i entreteniment. Un documental serio i rigorós que es distancia notablement del discurs sensacionalista de Michel More amb els seus treballs com Bowling for Columbine o Fahrenheit 9/11. Tal vegada un excés d´informació que a lo llarg de dos hores ens pot esgotar, però de essencial visualització per entendre en que classe de mon vivim. Evidentment aquest treball audiovisual te moltes critiques sobre el seu valor analític, verídic i conspiratiu... però això esta al criteri de cadascú.
lunes, 7 de febrero de 2011
'No me molestes, mamá. Estoy aprendiendo'
En Redes, Eduard Punset entrevista a Marc Prensky, experto en educación del futuro
La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.
Eduardo Punset entrevista a Marc Prensky, un experto en la educación del futuro, un hombre rompedor y creativo en la empresa de reformar las aulas y los sistemas educativos actuales
informació i visualització del documental:
http://www.rtve.es/rss/videos/television/TE_SREDES.xml
...
La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.
Eduardo Punset entrevista a Marc Prensky, un experto en la educación del futuro, un hombre rompedor y creativo en la empresa de reformar las aulas y los sistemas educativos actuales
informació i visualització del documental:
http://www.rtve.es/rss/videos/television/TE_SREDES.xml
...
martes, 1 de febrero de 2011
Crear hoy las escuelas de mañana (REDES)
"Els nens d´avui son probablement la generació mes sofisticada que mai haja existit"
Richard Gerver
Documental on ens mostra les diferents maneres d´aprenentatge en les noves escoles, utilitzant el treball interdisciplinari i el "empoderament" (desenvolupar en el beneficiari, confiança amb les seves pròpies capacitats). El professors acompanyen als alumnats amb diferents tasques que cadascú fa diferent a d´altres, explorant potencialitats per formar a l´alumnat. No hi ha obsessió per el resultat de les tasques, si no pel contrari referit íntegrament al proces emprat.
Aquestes escoles de nens estan molt informatitzades: pantalles i taules digitals on els nens investiguen i descobreixen en aquestes primerenques edats. Hi ha empatia per incitar al coneixement de l´alumnat, d´aquesta mena gestionen les seves emocions els alumnats.
Utilitzen la formula JOC - APRENENTATGE per educar als seus alumnes. La veritat un sistema molt ambiciós que per desgracia no tots els nens poden arribar a gaudir i menys formar.se.
Nunca había sido tan marcado el abismo entre dos generaciones. Mientras los niños de hoy hacen sus deberes con ayuda de Internet y crecen sumergidos en las redes sociales, los adultos y profesores siguen aplicando una educación anquilosada, basada en formas de vida de hace dos siglos, sometida a la presión de los resultados académicos y a las agendas políticas.
Richard Gerver, uno de los líderes educativos actuales más inspiradores cree en devolver la pasión por la enseñanza a los profesores y el placer del aprendizaje a los alumnos. Aunque esto no será posible hasta que los jóvenes expresen lo que esperan del mundo y la educación les ayude a encontrar su lugar en la sociedad.
Info: www.redesparalaciencia.com/programa-redes
Richard Gerver
Documental on ens mostra les diferents maneres d´aprenentatge en les noves escoles, utilitzant el treball interdisciplinari i el "empoderament" (desenvolupar en el beneficiari, confiança amb les seves pròpies capacitats). El professors acompanyen als alumnats amb diferents tasques que cadascú fa diferent a d´altres, explorant potencialitats per formar a l´alumnat. No hi ha obsessió per el resultat de les tasques, si no pel contrari referit íntegrament al proces emprat.
Aquestes escoles de nens estan molt informatitzades: pantalles i taules digitals on els nens investiguen i descobreixen en aquestes primerenques edats. Hi ha empatia per incitar al coneixement de l´alumnat, d´aquesta mena gestionen les seves emocions els alumnats.
Utilitzen la formula JOC - APRENENTATGE per educar als seus alumnes. La veritat un sistema molt ambiciós que per desgracia no tots els nens poden arribar a gaudir i menys formar.se.
Nunca había sido tan marcado el abismo entre dos generaciones. Mientras los niños de hoy hacen sus deberes con ayuda de Internet y crecen sumergidos en las redes sociales, los adultos y profesores siguen aplicando una educación anquilosada, basada en formas de vida de hace dos siglos, sometida a la presión de los resultados académicos y a las agendas políticas.
Richard Gerver, uno de los líderes educativos actuales más inspiradores cree en devolver la pasión por la enseñanza a los profesores y el placer del aprendizaje a los alumnos. Aunque esto no será posible hasta que los jóvenes expresen lo que esperan del mundo y la educación les ayude a encontrar su lugar en la sociedad.
Info: www.redesparalaciencia.com/programa-redes
Revolución Educativa (REDES)
"Les escoles existeixen tant per al desenvolupament dels estudiants com per a les seves famílies i educadors"
Robert Roeser
Fantàstic documental del programa de Eduard Punset REDES, on planteja la redefinició del paper del professorat front als nous canvis a l´ensenyança, així com la seva responsabilitat front als nous alumnes. Hi ha una cosa sorprenent al documental: la responsabilitat del "mal" funcionament de l´ensenyança no es en cap moment dels estudiants, pares o el govern (sistema) - trasllada tota la responsabilitat als professors i a la seva formació.
El proces artístic com a vehicle que facilita modelar i desenvolupar el cervell dels alumnes, referent als nous sistemes d´atenció i concentració dels alumnes amb les tasques de classe. També es puntualitza l´importància de la repetició com exercici bàsic per exercitar la memòria.
"L´educació ha d´abastar cos, ment i consciencia"
Robert Roeser
¿Es hoy más difícil la convivencia en las aulas? ¿Están bien preparados los maestros para acompañar al niño hasta su adolescencia con una educación que englobe emociones e inteligencia social? Las necesidades de un adulto para vivir en sociedad no son las mismas que hace 50 años, ni lo son tampoco las condiciones de vida de los adolescentes, ni las tecnologías que rodean a todos. Sin embargo, los programas educativos han cambiado muy poco en el último siglo. El psicólogo Robert Roeser nos ayuda a redefinir el papel de profesores y maestros, y a buscar en la ciencia algunas propuestas para mejorar la educación de los futuros ciudadanos.
Info: blip.tv/file/3768038?utm_source=player_embedded
Robert Roeser
Fantàstic documental del programa de Eduard Punset REDES, on planteja la redefinició del paper del professorat front als nous canvis a l´ensenyança, així com la seva responsabilitat front als nous alumnes. Hi ha una cosa sorprenent al documental: la responsabilitat del "mal" funcionament de l´ensenyança no es en cap moment dels estudiants, pares o el govern (sistema) - trasllada tota la responsabilitat als professors i a la seva formació.
El proces artístic com a vehicle que facilita modelar i desenvolupar el cervell dels alumnes, referent als nous sistemes d´atenció i concentració dels alumnes amb les tasques de classe. També es puntualitza l´importància de la repetició com exercici bàsic per exercitar la memòria.
"L´educació ha d´abastar cos, ment i consciencia"
Robert Roeser
¿Es hoy más difícil la convivencia en las aulas? ¿Están bien preparados los maestros para acompañar al niño hasta su adolescencia con una educación que englobe emociones e inteligencia social? Las necesidades de un adulto para vivir en sociedad no son las mismas que hace 50 años, ni lo son tampoco las condiciones de vida de los adolescentes, ni las tecnologías que rodean a todos. Sin embargo, los programas educativos han cambiado muy poco en el último siglo. El psicólogo Robert Roeser nos ayuda a redefinir el papel de profesores y maestros, y a buscar en la ciencia algunas propuestas para mejorar la educación de los futuros ciudadanos.
Info: blip.tv/file/3768038?utm_source=player_embedded
Suscribirse a:
Entradas (Atom)