Documental realizado por Isabel Coixet donde se hace una revisión del papel de la mujer en la sociedad española en los últimos 50 años, a través de la publicidad.
La directora Isabel Coixet explica su trabajo: "Yo crecí viendo spots como el de Soberano, que es cosa de hombres, por la televisión, y cuando me propusieron este proyecto me vino a la cabeza otro, de Fundador, donde una mujer acudía a una pitonisa porque veía a su marido permanentemente de mal humor. Entonces, se veía a la pareja en casa, y él sólo gruñía, le gritaba y al final la solución que le daba la pitonisa era que ella le sirviera muy cariñosa, una copa de Fundador. Y, básicamente, he querido hacer este tema porque a mí, lo del anuncio éste, me ha dado siempre mucho que pensar, y espero que a ustedes también".
Es muy interesante ver la evolución y los cambios producidos en nuestra sociedad.
Sin ninguna duda, el aspecto más negro, más indecente y que supone una auténtica lacra para la humanidad es la violencia de género, violencia que se da, de una o de otra forma, en todas las sociedades: México, Guatemala, Somalia, Sudan, India, Irak, Afgantistán, tan sólo por destacar algunos lugares. En España llevamos ya 14 asesinatos en lo que va de año.
PART I:
PART ll:
PART lll:
Mostrando entradas con la etiqueta CINEMA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta CINEMA. Mostrar todas las entradas
lunes, 18 de abril de 2011
martes, 18 de enero de 2011
The Edukators (Die fetten jahre sind vorbei) - Hans Weingartner (2005)

Hem decidit incloure aquest film en aquest blog per la seva idea de contra-educació. No en les aules, es clar, però si en la realitat de dos joves (tres, mes tard) alemanys que mitjançant accions en cases de la alta societat alemanya intenten transmetre el seu missatge "edukador" front al nostre mon de escales socials. Aquesta peli.cula peca una mica de pretensiositat, però d´alguna mena obri de nou el problema de lo establert com una cosa inamovible. Un confrontament entre l´il·lusió de canvi en mans de la joventut i l´acceptació i col·laboració amb el sistema dels grans, que també en la seva joventut varen tindre somnis de llibertat. El final es agredolç, ja que les dos parts triomfen des-equilibradament: per una part el personatge que encarna l´empresari continua amb la seva vida i els tres joves que el varen raptar, poden fugir de la traïció d´aquest empresari. Farem una visió més positiva per finalitzar aquest breu comentari; després de la relació del "raptors" (els tres joves) i el "raptat" (empresari) creiem que cap dels quatre queda sense haver obtingut una mena d´educació, encara que cadascú segueix amb el seu sistema de vida que creu. Un film prou interessant i entretingut per passar al alumnat.
Jan, Peter y Jule están en plena juventud rebelde. Les une la pasión por cambiar el estado de las cosas. Jan canaliza su ira luchando contra las injustas políticas de los ricos. Comparte los mismos ideales con su compañero de piso, Peter, aunque éste de forma más relajada. Jule, la novia de Peter, acaba mudándose al mismo piso cuando no puede llegar a final de mes con su salario de camarera. Jule no sabe que Jan y Peter son "Los educadores", los misteriosos autores de actos creativos y no violentos con los que se dedican a avisar a los miembros del club de yates de que "sus días de abundancia están contados". Pero Jule también tiene un secreto: tuvo un accidente de coche y fue condenada a pagar una suma mensual a Hardenberg, un rico hombre de negocios. Mientras Peter está de vacaciones, Jule y Jan aprovechan para entrar en la villa de Hardenberg y "educarle". Entre otras cosas, les empuja el creciente sentimiento que les une. Cuando Jan y Jule regresan a la villa la siguiente noche para recoger el móvil que se han dejado, Hardenberg les sorprende. No les queda más remedio que llamar a Peter para que les ayude, aunque se arriesgan a que descubra su romance secreto. El trío decide secuestrar al hombre de negocios y esconderse en la casa que un pariente tiene en las montañas. Estos jóvenes idealistas deberán enfrentarse a los valores de la generación en el poder.
info: www.lahiguera.net/cinemania/pelicula/1707/sinopsis.php
Die Welle (l´Ona) - Dennis Gansel (2008)

Peli.cula basada amb el experiment La Tercera Ona en mans del professor d´historia Ron Jones. L´experiment es va desenvolupar en la Cubberley High School, col·legi d´una zona de Califòrnia anomenada Palo Alto, en 1967. Aquest professor va tindre problemes en una de les seves classes d´historia, per explicar als seus alumnes el per què els ciutadans alemanys del segle passat van permetre el poder al partit nazi, amb el seus efectes d´exterminació sistemàtica en pro d´una raça ària. Així, Ron Jones es proposa mostrar al alumnat de quina mena tan simple es pot arribar a fets semblants als ocorreguts en l´Alemanya dels anys trenta i quaranta, realitzant l´experiment anomenat La Tercera Ona. Els resultat com mostra la peli.cula varen ser preocupants, ja que es va crear una "elit" a la classe i va afectar a la vida externa de les aules. Un estudi sobre la mena de manipulació mental del esser humà, i de com uns simples canvis en l´educació poden tindre conseqüències molt perilloses. Destaquem el valor educatiu que aquesta peli.cula reflexa tant com una joventut pot tornar.se violenta i defendre ideals totalitzadors, aixi com mostrar persones, dintre del mateix grup o aula, que reaccionen intel·ligentment encontra d´aquesta manipulació. Sense cap dubte un film recomanable per a projectar en les aules.
info: es.wikipedia.org/wiki/La_Ola
es.wikipedia.org/wiki/Tercera_Ola
La classe / Entre les Murs - Laurent Cantet (2008)

Estem front a una peli.cula força realista de les aules actuals de l´ensenyança secundaria-batxiller. Laurent Cantet ens presenta la realitat interior de les aules, la realitat externa a l´institut es transmesa per els alumnes, així que no hi han tomes de l´exterior, sempre estem dintre de l´institut. Estem front a la serie de problemes que un professor s´enfronta a les hores de donar classe, es a dir, al comportament que els diferents alumnes prenen front al professor. D´aquesta mena el professor encarnat per Bégadeu (co-guionista del film) te un paper important, no soles com educador de la matèria de la seva assignatura, si no com a motivador d´idees, incitador de l´expressió de l´alumnat... en definitiva com educador. No tots i totes responen positivament, per eixe motiu sempre hi ha un debat constant en classe, un confrontament de la realitat exterior amb la realitat del centre. Hens sembla molt important aquest film ja que retracta molt be els problemes socials, racials i d´aptitud dels alumnes actuals. Es pot veure el proces d´un consell disciplinari, la perduda de motivació del professorat, el estres... i com no, una realitat a les aules amb la dificultat d´educar amb valors de respecte i tolerància.
En molts moments podem percebre cert pessimisme al film, una visió "sistemes de control" o tancament a cunyats per Foucault. L´institut sembla una presó: les normes, el ordre, el control persistent, els castics, les proves... en resum; el sistema d´ensenyança no ha evolucionat, estem front a una ensenyança força controladora, fin i tot agressiva. D´alguna mena és el reflex de la realitat actual i des de les aules ens preparen per poder caminar el camí establert, castigant als que no s´adapten per així anant modelant a la nova societat del futur.
info:
www.elpais.com/articulo/cine/Clase/magistral/fracaso/elpepuculcin/20090116elpepicin_3/Tes
www.golem.es/laclase/
lperezcerra.blogspot.com/2009/01/la-clase-pelcula-sobre-el-sistema.html
www.divxonline.info/pelicula-divx/4814/La-clase/
lunes, 17 de enero de 2011
Nuit Et Brouillard - Alain Resnais (1956)

Selecció d´aquest documental de Resnais per la seva carrega crítica sobre els esdeveniments del holocaust nazi. Ens sembla important la seva inclusió dins del marc educatiu tant com document històric, com el plantejament que Resnais plasma en base al guió de Jean Cayrol. No es concentra exclusivament amb l'horror dels fets succeïts, sinó per contra analitza i explora, mitjançant material d'arxiu i material filmat posteriorment, els mecanismes de poder per tapar la realitat dels camps de concentració. D'aquí l'al·lusió del titul, com a elements per ocultar les deportacions als diferents camps, com el vel creat al poble alemany durant el règim nazi, i com no, la responsabilitat col·lectiva de tota Europa i de la humanitat sencera, respecte a les atrocitats nazis. Ens sembla important que els alumnes tinguen una visió crítica dels fets i no la visió representada i molt discutible de la basta producció de Hollywood, que deforma fets tant importants banalitzant.los i creant herois on no existien. Hem de valorar el final del documental-pel·lícula per la seva crida a les consciències dormides de la nova humanitat capitalista i consumista de finals de la dècada dels anys cinquanta, que podem aplicar perfectament en l´actualitat. Una reflexió sobre la memòria necessària per poder entendre el poder i el discurs de les paraules en mans de malalts totalitaris que per desgracia encara existeixen de diferents formes i colors.
"1933. La maquinaria se pone en marcha. Es necesaria una Nación sin errores. Sin huelgas, se ponen a trabajar. Un campo de concentración se construye como un estadio o un gran hotel, con inversores, competencia, sin lugar a dudas un gran negocio. No tienen un estilo preconcebido, quedan librados a la imaginación: estilo alpino, estilo japonés, estilo garaje, sin estilo. Los arquitectos inventan diferentes ingresos destinados a ser cruzados sólo una vez. Mientras tanto, Berger, obrero alemán; Stern, estudiante judío de Ámsterdam; Schmursky, comerciante de Cracovia; Annette, estudiante secundaria de Bordeaux, transcurren su vida normalmente, sin saber que, a mil kilómetros de su lugar de residencia, ya tienen un lugar asignado. Y llega el día en que sus moradas ya están terminadas y faltan nada más que ellos. Arrastrados de Varsovia, deportados de Lobtsch, Praga, Bruselas, Odessa, Zagreb o Roma. Internados de Pitivie, arreados de Belgier, partisanos de Compieu. La muchedumbre arrastrada en el lugar por error, al azar, se pone en marcha hacia los campos. Trenes repletos, atestados de deportados. De a cientos por vagón. Ni día ni noche, sed o hambre. La asfixia, la locura. De vez en cuando, pasan algún mensaje. La muerte es la primera elección. De inmediato se pasa a la noche y a la niebla."
info: www.tijeretazos.net/Cinema/Shoah/Shoah006.htm
La Societe du Spectacle - Guy Debord (1973)
Basat amb el seu propí llibre La Societe du Spectacle, Debord realitza aquest film mostrant la desenvolupació de la societat moderna on "Tot el que una vegada va ser viscut directament s´ha convertit en mera representació". El film argumenta clarament l´historia de la vida social com "la declinació de ser en tindre, i de tenir en simplement semblar". La colonització de la vida social, l´espectacle de l imatge invertida de la societat, en que les relacions íntegrament mercantilistes oblidant.se de la societat com persones, si no per el contrari com ens de consum. Aquesta societat del espectacle no sols es basa en imatges, aquesta relació social entre la gent esta intervinguda per imatges. Reinterpretació del treball de ideològic de Marx, aplicant.lo al mon mercantilista i el mitjans de comunicació contemporanis. De suma importància aquesta visió de Debord, per poder entendre la nostra actualitat que ha mutat en el anomenat neoliberalisme que avui patim, i que l´educació no està exempta.
Sabem la densitat d´aquest treball per projectar en Batxiller, però creiem important una introducció explicativa per a que els alumnes puguen replantejar el seu voltant.
En términos generales, las teorías de Debord intentaron explicar el debilitamiento de las capacidades espirituales en el curso de la modernización de las esferas tanto privadas como públicas de la vida cotidiana por las fuerzas del capitalismo de mercado durante la modernización de Europa tras la Segunda Guerra Mundial. Los sentimientos de alienación, postuló Debord, podían ser explicados por las fuerzas invasivas del «espectáculo» — la naturaleza seductora del capitalismo consumista. Los análisis de Debord aplicaron la crítica de comercialización de Karl Marx y Georg Lukács a lo que superficialmente se llama «los medios» y proclamó que la alienación era más que una descripción emotiva: el resultado provocado históricamente por el capitalismo. La Internacional Situacionista intentó crear una serie de estrategias que se acercaban directamente a Dadá y el surrealismo.
"La membresía de la Internacional situacionista procedía inicialmente de los Letristas — un grupo post-surrealista de escritores y poetas dedicados a la destrucción de los valores burgueses reduciendo la palabra escrita a sílabas onomatopéyicas. Sin embargo, la IS rompió con los propósitos formales de los letristas y, tras incorporar muchos de sus miembros, se establecieron completamente por derecho propio hacia 1965 tras un intenso periodo de análisis teórico, publicaciones y expulsiones de varios miembros.
Con frecuencia se considera a la IS como el principal catalizador teórico de la tentativa de revolución de mayo de 1968 con base en París"
info: es.wikipedia.org/wiki/Guy_Debord
Sabem la densitat d´aquest treball per projectar en Batxiller, però creiem important una introducció explicativa per a que els alumnes puguen replantejar el seu voltant.
En términos generales, las teorías de Debord intentaron explicar el debilitamiento de las capacidades espirituales en el curso de la modernización de las esferas tanto privadas como públicas de la vida cotidiana por las fuerzas del capitalismo de mercado durante la modernización de Europa tras la Segunda Guerra Mundial. Los sentimientos de alienación, postuló Debord, podían ser explicados por las fuerzas invasivas del «espectáculo» — la naturaleza seductora del capitalismo consumista. Los análisis de Debord aplicaron la crítica de comercialización de Karl Marx y Georg Lukács a lo que superficialmente se llama «los medios» y proclamó que la alienación era más que una descripción emotiva: el resultado provocado históricamente por el capitalismo. La Internacional Situacionista intentó crear una serie de estrategias que se acercaban directamente a Dadá y el surrealismo.
"La membresía de la Internacional situacionista procedía inicialmente de los Letristas — un grupo post-surrealista de escritores y poetas dedicados a la destrucción de los valores burgueses reduciendo la palabra escrita a sílabas onomatopéyicas. Sin embargo, la IS rompió con los propósitos formales de los letristas y, tras incorporar muchos de sus miembros, se establecieron completamente por derecho propio hacia 1965 tras un intenso periodo de análisis teórico, publicaciones y expulsiones de varios miembros.
Con frecuencia se considera a la IS como el principal catalizador teórico de la tentativa de revolución de mayo de 1968 con base en París"
info: es.wikipedia.org/wiki/Guy_Debord
Paisaje del retroprogreso - Jose Luis Tirado
Audiovisual força interessant i de gran qualitat creativa. Utilitzant el decorat de l´industria capitalista neoliberal per a formular un pensament critic a la nostra realitat de consumisme i degradació de la natura i com a conseqüència de nosaltres mateixos. Em sembla un document important per mostrar a les aules, un ejercici conceptual-ment estètic i un missatge educatiu critic sobre el nostre espai - entorn - vida - futur. A més esta afegit, com ja he comentat, eixa qualitat creativa de les imatges, de la sincronització entre elles i la fantàstica musica a lo llarg de la seva visualització. Evidentment el alumnes poden esperar alguna cosa més dinàmica, amb acció, però pense és important introduir aquestos audiovisuals experimentals per motivar altres aspectes del pensament mes a prop de configurar un pensament original sense imatges impactants que transformen o condicionen el missatge.
Una ópera documental electroacústica en la que el decorado se convierte en el protagonista y cuyo libreto nace de un cruce de citas del pensamiento crítico con las políticas neoliberales que originan una sociedad desregulada y sumergida en la espiral sin límites de la producción, el consumo y la acumulación.
info: www.imanatfilms.blip.tv/file/4560290/
Una ópera documental electroacústica en la que el decorado se convierte en el protagonista y cuyo libreto nace de un cruce de citas del pensamiento crítico con las políticas neoliberales que originan una sociedad desregulada y sumergida en la espiral sin límites de la producción, el consumo y la acumulación.
info: www.imanatfilms.blip.tv/file/4560290/
viernes, 14 de enero de 2011
La lengua de las mariposas (1999)

José Luis Cuerda ens presenta aquest film on narra la vida d´una petita escola en un petit poble de la Galícia de 1936, als inicis de la sublevació feixista que desembocara amb la nostra fatídica guerra civil espanyola. La historia transcorre a l´inici d´aquesta guerra civil, on un petit infant anomenat Moncho comença l´escola que te preconcebudes tòpics com que els professors maltracten al alumnat i coses semblants que fan que Moncho vaja amb molta por a l´escola. Allí, a l´escola es trobara un professor -Fernando Fernán Gómez- que de cap mena s´apropara aquest perfil que Moncho te preconcebut sobre els professors. Don Gregorio serà el professor que amb idees republicanes i anarquistes mantindrà una relació especial amb els alumnes i especialment amb Moncho. Una comunicació de professor cap a l´alumnat que serà esencial per entendre tots el valors i ensenyances que es barallen en aquesta peli.cula. Finalitza amb la cara de fustracció del mestre que veu com en l´escena final, el seu alumne (Moncho) i de mes alumnes llancen pedres al camió on es troben els pròxims condemnats a afusellament, entre ells el mestre Don Gregorio.
Principis dels anys trenta el sistema educatiu espanyol era summament precari, a mes d´estar subordinat al poder de l´església. Açò va crear una discriminació obvia de qui podia estudiar i qui no ja que l´estat no tenia cap tipus de poder en l´educació.
La Segona República va nàixer amb un programa de reforma global del sistema educatiu, on varen construir urgentment més escoles per tot el país, es va dignificar la figura del mestre amb millor retribucions, es va establir un sistema unitari de tres cicles, el foment d´una pedagogia activa i participativa, una concepció laica de l´ensenyança.
Per exemple en els quatre anys entre 1931 i 1935 el número de mestres nacionals varen passar de 37.000 a 50.500. La Segona República va tindre present l´educació com a escut i defensa. Açò va ser destruït una vegada els franquistes prengueren el poder, tornant de nou a una ensenyança caracteritzada per la selecció dels qui podien estudiar i per una serie de pors i obscuritats típics de l´església catòlica.
Més info:
www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temasmariposas.htm (molt interessant)
Fitxa Tècnica:
Fragment del film:
Director: José Luis Cuerda.
Producción: Las Producciones del Escorpión (Madrid), SOGETEL, Grupo Voz, Canal Plus, TVG, Televisión Española.
Productores ejecutivos: Fernando Bovaira, José Luis Cuerda.
Productor asociado: José María Besteiro.
Guión: Rafael Azcona. Basado en los relatos La lengua de las mariposas, Carmiña y Un saxo en la niebla, del libro ¿Qué me quieres, amor? de Manuel Rivas.
Director de Fotografía: Javier Salmones.
Director de Producción: Emiliano Otegui.
Productor Asociado: José María Besteiro.
Director de Arte: Josep Rosell.
Música: Alejandro Amenábar.
Diseño de Sonido: Goldstein & Steinberg.
Montaje: Nacho Ruiz Capillas.
Vestuario: Sonia Grande.
Intérpretes: Fernando Fernán-Gómez (don Gregorio), Manuel Lozano (Moncho), Uxía Blanco (Rosa), Gonzalo Uriarte (Ramón), Alexis de los Santos (Andrés), Tamar Novas (Roque), Guillermo Toledo (O'Lis), Elena Fernández (Carmiña), Jesús Castejón (don Avelino), Tatán (Roque padre).
Duración: 95 minutos.
Estreno: Madrid, 24 de septiembre de 1999, en Palacio de la Música, Tívoli, Acteón, Morasol, Cartago...
Premios: Goya 1999: Mejor guión adaptado.
Propiedad: Las producciones del Escorpión S.L. / SOGECINE S.A.
jueves, 13 de enero de 2011
Veus innocents (Innocent Voices) (2004)

Peli.cula basada amb les memòries de Orlando Torres al Salvador, en plena guerra civil de principis dels anys vuitanta. El director Luis Mandoki adapta aquestes vivències de l´infant Orlando en aquest film tant interessant. L´inclusió d´aquest film en aquest blog ha sigut per la raó de mostrar una part de la realitat del nens que per desgracia pateixen i viuen les guerres dels adults, així aquest film posa de manifest l´innocència dels infants i la mereixedora crítica al sistema militar tant del Salvador com l´ajuda que els nord-americans varem prestar als militars d´eixe país. Mandoki en cap moment oblida la crítica també a el Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN), ja que també reclutava als infants per a la resistència. D´alguna mena els infants son víctimes directes d´aquestos climes hostils, d´aquesta manera hi han xifres que apunten que hi ha més de 300.000 xiquets que forment part de forces armades en mes de quaranta països. No volem entrar en l´anàlisi d´aquestes dades així com tampoc amb el tema del conflicte del Salvador, però pel contrari creiem important ressaltar el tractament del "nens de la guerra". Treuen als nens de les escoles -en el cas de la peli.cula Voces inocentes als 12 anys- forçant.los a lluitar amb armes, desvinculant.los de la seva educació cívica per imposar.los l´educació militar. Per desgracia no es un tema del passat si no molt actual, i pensem que deuria de tractar.se i explicar.se als nous alumnes que ignoren aquestos fets tant greus.
Més info:
www.vocesinocentes.com
www.celuloide.com.ar/archives/2005/03/19/voces-inocentes/
Innocent Voices Trailer:
Fitxa tècnica:
País: México, Puerto Rico, Estados Unidos
Año: 2004
Título internacional: Innocent Voices
Guión: Luis Mandoki basado en la obra de Oscar Orlando Torres
Dirección: Luis Mandoki
Actores: Carlos Padilla, Leonor Varela, Daniel Giménez Cacho, Ofelia Medina, Gustavo Muñoz, Ignacio Retes, José María Yazpik
jueves, 6 de enero de 2011
"Ça commence aujourd´hui" (Avui comença tot) 1999
Peli.cula del director francès Bertrand Tavernier, ens conta l´historia d´un director de guarderia situada en un poblet del nord de la França actual. Ens a propera l´actualitat d´una realitat educativa en proces d´erosió, influenciada per part dels problemes socials d´aquest principi de segle XXI.
Aquesta peli.cula carregada de valors i de critica cap a les institucions, que cada cop afecten negativament al sistema educatiu, ens mostra eixes figures de herois anònims que estimen la seva tasca educativa i lluiten per petits objectius, que un dia passaran a configurar el nou model de societat: els infants.
Tavernier ens mostra la doble realitat de les aules, de l´interior i l´exterior. Crea una critica interna que afecta al mateix professorat que ja des d´un principi esta derrotat, front al professorat que amb escassos recursos inventen i afronten positivament la tasca de l´educació. També la realitat contextual es tractada en aquest film, on podem vorer unes institucions oxidades, unes polítiques que no ajuden i una realitat social en crisis econòmica i cultural.
El títol de la peli.cula reclama eixa lluita necessària per avançar en el camí de l´educació. En davant, avui comença tot! i nosaltres estem i formem part d´aquest avui.
Info:
www.sealtcamp.net/arxiuspujats/hoyempiezatodo.pdf
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htm
Vorer peli.cula: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htm
Fragment de la peli.cula "Ça commence aujourd´hui" 1999:
FICHA TÉCNICO-ARTÍSTICA
Título original: Ça commence aujourd´hui
Nacionalidad: Francia, 1999
Género: Drama social Duración: 117 minutos
Director: Bertrand TAVERNIER
Guión: Dominique Sampiero, Tiffany y Bertrand Tavernier
Fotografía: Alain Choquart
Montaje: Sophíe Brunet
Música: Louis Sclavis
Producción: Alain Sarde/Little Bear/TF1 Production
Reparto: Philippe Torreton (Daniel Lefebvre), María
Pittaresi (Vcaleria), Nadia Kaci (Samia), Veronique Ataly
(señora Liénard), Nathalie Bécue (Cathy), Emmanuelle
Bercot (señora Tiévaux), Betty Teboulle (señora Henry),
Gérard Giroudon (Alcalde), Didier Bezace (Inspector),
Marief Guittier (Daniel), Daniel Delabesse (Marc).
Edición en VHS: Manga Films/Vértigo
SINOPSIS ARGUMENTAL
Daniel Lefebvre es director de una escuela infantil en una zona del norte de Francia
azotada por la crisis de la minería, su única fuente de actividad económica. Frente a la rigidez del
sistema educativo y a la burocracia de las administraciones políticas (y servicios soc iales) Daniel y
las profesoras de su escuela luchan por desarrollar su labor, pero la raíz de muchos de los
problemas que afrontan está fuera de la escuela. Daniel, hijo de minero y apasionado con su
trabajo, no puede ser indiferente a ese entorno social. En su lucha personal Daniel se verá apoyado
por dos mujeres, su compañera Valeria, una escultora que tiene un hijo, y Samia, una asistente
social capaz de superar los formularios.
EL DIRECTOR
Hijo de un escritor, Bertrand Tavernier (Lyon, 1941) hizo crítica de cine y escribió guiones
antes de debutar como realizador en 1963 en un film por episodios. Desde su primer largometraje
(El relojero de St.Paul, 1973 -basado en un relato de Simenon-) destacó por su enfoque social y su
mirada crítica. Aunque ha abordado muchos géneros, destacan sus ambientaciones históricas (Que
empiece la fiesta, El juez y el asesino, La pasión de Beatriz , La vida y nada más, La hija de
D´Artagnan, ...) y sus visiones ácidas de la sociedad francesa contemporánea: Los inquilinos, Un
domingo en el campo, Alrededor de la medianoche, La guerre sans nom, Ley 627 o La carnaza.
Hoy empieza todo (1999) desató un animado debate sobre la educación en Francia. Su última
película, Dejad pasar (2002) es una reflexión sobre los cineastas franceses que trabajaron bajo la
ocupación nazi.
PUNTOS DE INTERÉS
· La película provocó (sobre todo en Francia) una polémica entre entusiastas y detractores.
Premiada en Berlín y por algunos sindicatos de enseñantes, otros festivales la apartaron del
palmarés (no así el público) y el gobierno mostró su malestar (Jospin, primer ministro en la
fecha del estreno había sido ministro de Educación con Mitterand).
· La escuela, algunas maestras y, por supuesto, los niños son reales. El guionista, Dominique
Sampiero es profesor de instituto. El relato contiene anécdotas de su experiencia y busca
retratar arquetipos y constantes de la educación: la posición de las administraciones políticas
(el alcalde comunista) y educativas (el inspector), la burocracia de los servicios públicos
(excusas de la responsable de la asistencia) y la conexión entre problemas escolares y sociedad.
· Destaca el análisis de las diferentes posturas que adoptan los educadores ante los problemas: el
inspector, el director que defiende las curvas de rendimiento, la profesora veterana, la novata y,
especialmente, el comprometido director Daniel Lefebvre.
· Daniel, pese a su experiencia como pedagogo (y su excelente habilidad con los niños) no sabe
manejar la relación con el hijo de su compañera y también le cuesta relacionarse con algunos
padres. Pero nos muestra siempre su capacidad para actuar su energía contagiosa.
· El film nos golpea con el contraste entre las tiernas miradas de los niños y la brutalidad del
entorno dominado por el paro, el alcoholismo, el frío y la pobreza.
· Por ello, la película va más allá de una mirada sobre la escuela, es una disección de cierta parte
de la realidad frecuentemente olvidada por los medios. Es una denuncia y, al mismo tiempo, un
canto a la solidaridad, al coraje social y a la imaginación.
· Para acentuar esa mirada "documental" utiliza con frecuencia planos-secuencia y travellings
con la cámara al hombro.
· Pero hay también una mirada poética e individual como se destaca mediante los planos
generales con voz en off que lee textos y poemas.
· ¿Por qué se titula hoy empieza todo (una traducción más exacta sería esto empieza hoy) ?
FILMOGRAFÍA
Escuela y sociedad en crisis.
· Rebelión en las aulas de James Clavell (G.B., 1967) ¡Qué lejos parecía ésto en los 60´!
· If... de Lindsay Anderson (G.B., 1968) Una brillante reflexión sobre violencia escolar.
· ¡Arriba Hazaña! de J.Mª Gutiérrez (España, 1977) La transición española desde un colegio.
· Mentes peligrosas de John Smith (EE.UU, 1995) Profesora en barrio duro con happy end.
· Las delicias de ser profe de Gérard Lauzier (Francia, 1996) La dura periferia parisina.
SUGERENCIAS DE APLICACIÓN
Niveles: ESO y Bachiller
Áreas: Tutoría, Ética, Economía, CC.Sociales, Religión y Alternativa.
Orientaciones:
· Debatir sobre el papel social de la escuela actual.
· Conocer ciertas consecuencias del capitalismo neoliberal.
· Analizar las posturas de las administraciones ante los problemas individuales.
· Fomentar posturas y actitudes de compromiso y solidaridad.
Aquesta peli.cula carregada de valors i de critica cap a les institucions, que cada cop afecten negativament al sistema educatiu, ens mostra eixes figures de herois anònims que estimen la seva tasca educativa i lluiten per petits objectius, que un dia passaran a configurar el nou model de societat: els infants.
Tavernier ens mostra la doble realitat de les aules, de l´interior i l´exterior. Crea una critica interna que afecta al mateix professorat que ja des d´un principi esta derrotat, front al professorat que amb escassos recursos inventen i afronten positivament la tasca de l´educació. També la realitat contextual es tractada en aquest film, on podem vorer unes institucions oxidades, unes polítiques que no ajuden i una realitat social en crisis econòmica i cultural.
El títol de la peli.cula reclama eixa lluita necessària per avançar en el camí de l´educació. En davant, avui comença tot! i nosaltres estem i formem part d´aquest avui.
Info:
www.sealtcamp.net/arxiuspujats/hoyempiezatodo.pdf
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htm
Vorer peli.cula: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htm
Fragment de la peli.cula "Ça commence aujourd´hui" 1999:
FICHA TÉCNICO-ARTÍSTICA
Título original: Ça commence aujourd´hui
Nacionalidad: Francia, 1999
Género: Drama social Duración: 117 minutos
Director: Bertrand TAVERNIER
Guión: Dominique Sampiero, Tiffany y Bertrand Tavernier
Fotografía: Alain Choquart
Montaje: Sophíe Brunet
Música: Louis Sclavis
Producción: Alain Sarde/Little Bear/TF1 Production
Reparto: Philippe Torreton (Daniel Lefebvre), María
Pittaresi (Vcaleria), Nadia Kaci (Samia), Veronique Ataly
(señora Liénard), Nathalie Bécue (Cathy), Emmanuelle
Bercot (señora Tiévaux), Betty Teboulle (señora Henry),
Gérard Giroudon (Alcalde), Didier Bezace (Inspector),
Marief Guittier (Daniel), Daniel Delabesse (Marc).
Edición en VHS: Manga Films/Vértigo
SINOPSIS ARGUMENTAL
Daniel Lefebvre es director de una escuela infantil en una zona del norte de Francia
azotada por la crisis de la minería, su única fuente de actividad económica. Frente a la rigidez del
sistema educativo y a la burocracia de las administraciones políticas (y servicios soc iales) Daniel y
las profesoras de su escuela luchan por desarrollar su labor, pero la raíz de muchos de los
problemas que afrontan está fuera de la escuela. Daniel, hijo de minero y apasionado con su
trabajo, no puede ser indiferente a ese entorno social. En su lucha personal Daniel se verá apoyado
por dos mujeres, su compañera Valeria, una escultora que tiene un hijo, y Samia, una asistente
social capaz de superar los formularios.
EL DIRECTOR
Hijo de un escritor, Bertrand Tavernier (Lyon, 1941) hizo crítica de cine y escribió guiones
antes de debutar como realizador en 1963 en un film por episodios. Desde su primer largometraje
(El relojero de St.Paul, 1973 -basado en un relato de Simenon-) destacó por su enfoque social y su
mirada crítica. Aunque ha abordado muchos géneros, destacan sus ambientaciones históricas (Que
empiece la fiesta, El juez y el asesino, La pasión de Beatriz , La vida y nada más, La hija de
D´Artagnan, ...) y sus visiones ácidas de la sociedad francesa contemporánea: Los inquilinos, Un
domingo en el campo, Alrededor de la medianoche, La guerre sans nom, Ley 627 o La carnaza.
Hoy empieza todo (1999) desató un animado debate sobre la educación en Francia. Su última
película, Dejad pasar (2002) es una reflexión sobre los cineastas franceses que trabajaron bajo la
ocupación nazi.
PUNTOS DE INTERÉS
· La película provocó (sobre todo en Francia) una polémica entre entusiastas y detractores.
Premiada en Berlín y por algunos sindicatos de enseñantes, otros festivales la apartaron del
palmarés (no así el público) y el gobierno mostró su malestar (Jospin, primer ministro en la
fecha del estreno había sido ministro de Educación con Mitterand).
· La escuela, algunas maestras y, por supuesto, los niños son reales. El guionista, Dominique
Sampiero es profesor de instituto. El relato contiene anécdotas de su experiencia y busca
retratar arquetipos y constantes de la educación: la posición de las administraciones políticas
(el alcalde comunista) y educativas (el inspector), la burocracia de los servicios públicos
(excusas de la responsable de la asistencia) y la conexión entre problemas escolares y sociedad.
· Destaca el análisis de las diferentes posturas que adoptan los educadores ante los problemas: el
inspector, el director que defiende las curvas de rendimiento, la profesora veterana, la novata y,
especialmente, el comprometido director Daniel Lefebvre.
· Daniel, pese a su experiencia como pedagogo (y su excelente habilidad con los niños) no sabe
manejar la relación con el hijo de su compañera y también le cuesta relacionarse con algunos
padres. Pero nos muestra siempre su capacidad para actuar su energía contagiosa.
· El film nos golpea con el contraste entre las tiernas miradas de los niños y la brutalidad del
entorno dominado por el paro, el alcoholismo, el frío y la pobreza.
· Por ello, la película va más allá de una mirada sobre la escuela, es una disección de cierta parte
de la realidad frecuentemente olvidada por los medios. Es una denuncia y, al mismo tiempo, un
canto a la solidaridad, al coraje social y a la imaginación.
· Para acentuar esa mirada "documental" utiliza con frecuencia planos-secuencia y travellings
con la cámara al hombro.
· Pero hay también una mirada poética e individual como se destaca mediante los planos
generales con voz en off que lee textos y poemas.
· ¿Por qué se titula hoy empieza todo (una traducción más exacta sería esto empieza hoy) ?
FILMOGRAFÍA
Escuela y sociedad en crisis.
· Rebelión en las aulas de James Clavell (G.B., 1967) ¡Qué lejos parecía ésto en los 60´!
· If... de Lindsay Anderson (G.B., 1968) Una brillante reflexión sobre violencia escolar.
· ¡Arriba Hazaña! de J.Mª Gutiérrez (España, 1977) La transición española desde un colegio.
· Mentes peligrosas de John Smith (EE.UU, 1995) Profesora en barrio duro con happy end.
· Las delicias de ser profe de Gérard Lauzier (Francia, 1996) La dura periferia parisina.
SUGERENCIAS DE APLICACIÓN
Niveles: ESO y Bachiller
Áreas: Tutoría, Ética, Economía, CC.Sociales, Religión y Alternativa.
Orientaciones:
· Debatir sobre el papel social de la escuela actual.
· Conocer ciertas consecuencias del capitalismo neoliberal.
· Analizar las posturas de las administraciones ante los problemas individuales.
· Fomentar posturas y actitudes de compromiso y solidaridad.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)