Xarxes socials

Les xarxes socials han existit des de l´origen de l´humanitat, passant per els inicis de tribus fins a societats organitzades que configuren els països. Al mateix moment aquestos països configuren la societat mundial amb la necessitat de crear xarxes de diferents tipus entre ells: negocis, intercanvi, coneixement, cultura ... La nova realitat de les xarxes socials estan digitalitzades, encara que és molt recent aquest canvi de la comunicació, podem dir que és la eina amb major rellevància comunicativa que ha existit fins ara. En aquest punt ens interessa fer una petita introducció per entendre els tipus de xarxes socials que utilitzen Internet com canal de comunicació immediata.

Cal diferenciar entre xarxes socials Off-line i On-line, encara que siga obvi el fet d´estar en línia o no, son termes que s´utilitzen en el llenguatge digital que cal conèixer:

OFF-LINE: referides a les xarxes socials que no estan vinculades a cap tecnologia electrònica o aparells electrònics. En resum, les comunicacions del ésser humà sense canals electrònics.

ON-LINE: referides a les xarxes socials que tenen el seu origen i son desenvolupades per mitjans electrònics. Parlem específicament dels mitjans digitals on les xarxes socials tenen un poder comunicatiu global.


Xarxes socials horitzontals:

Són aquelles dirigides a tot tipus d'usuari i sense una temàtica definida. Es basen en una estructura de cel.les que permetent l'entrada i participació lliure i genèrica sense una fi definida, diferent del de generar massa. Els exemples més representatius del sector són: Facebook, Orkut, Identi.ca, Twitter...

En aquest instant de la nostra actualitat Facebook deixaria de ser una xarxa social horitzontal, per el motiu dels esdeveniments desenvolupats per el 15M. Aquesta xarxa "social" que presumia de llibertat de les seves usuàries/is ha desactivat, que sapiguem per ara, la comunidad de Facebook Global Revolution(1). Transformant-se en una xarxa social vertical amb objectius clarament ideològics i una eina més del control social al servei del capital. Facebook té una política comercial agressiva basat en un sistema de privadesa que atempta contra els drets individuals en apropiar-se d'informació privada.

Sospitem que l´invitació del president de França Nicolas Sarkozy a Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, Eric Schmidt, creador de Google, y Jeff Bezos, artífex de Amazon, no era sols un formalisme per el pes que avui té Internet a nivell global, si no per el contrari realitzar de nou un atac a la llibertat d´expressió.


Xarxes socials verticals:

Aquestes xarxes socials tenen una temàtica concreta i definida, interessant a un col·lectiu en concret amb els mateixos interessos i necessitats:

(2)"Xarxes socials Verticals Professionals: Estan dirigides a generar relacions professionals entre els usuaris. Els exemples més representatius són Viadeo, Xing i Linked-In.

Xarxes socials Verticals D'Oci: El seu objectiu és congregar a col·lectius que desenvolupen activitats d'oci, esport, usuaris de videojocs, fans, etc. Els exemples més representatius són Wipley, Minube Dogster, LAST.FM i Moterus.

Xarxes socials Verticals Mixtes: Ofereixen a usuaris i empreses un entorn específic per desenvolupar activitats tant professionals com a personals entorn dels seus perfils: Yuglo, Unience, PideCita, 11870.


Pel subjecte principal de la relació:

Xarxes socials Humanes: Són aquelles que centren la seva atenció a fomentar les relacions entre persones unint individus segons el seu perfil social i en funció dels seus gustos, aficions, llocs de treball, viatges i activitats. Exemples d'aquest tipus de xarxes els trobem en Koornk, Dopplr, Youare i Tuenti.

Xarxes socials de Continguts: Les relacions es desenvolupa unint perfils a través de contingut publicat, els objectes que posseeix l'usuari o els arxius que es troben en el seu ordinador. Els exemples més significatius són Scribd, Flickr, Bec, Friendster, Dipity, StumbleUpon i FileRide.

Xarxes socials d'Inerts Objectes: Conformen un sector nou entre les xarxes socials. El seu objecte és unir marques, automòbils i llocs. Entre aquestes xarxes socials destaquen les de difunts, sent aquests els subjectes principals de la xarxa. L'exemple més cridaner és Respectance.


Per la seva localització geogràfica:

Xarxes socials Sedentàries: Aquest tipus de xarxa social muta en funció de les relacions entre persones, els continguts compartits o els esdeveniments creats. Exemples d'aquest tipus de xarxes són: Rejaw, Blogger, Kwippy, Plaxo, Bitacoras.com, Plurk.

Xarxes socials Nòmades: A les característiques pròpies de les xarxes socials sedentàries se li suma un nou factor de mutació o desenvolupament basat en la localització geogràfica del subjecte. Aquest tipus de xarxes es componen i recomponen a tenor dels subjectes que es trobin geogràficament prop del lloc en el qual es troba l'usuari, els llocs que hagi visitat o aquells als quals tingui previst acudir. Els exemples més destacats són: Foursquare, Gowalla, Latitude, Brigthkite, Fire Eagle i Skout."(2)



1.- info: www.globalrevolution.eu/globalforum/index.php/es/leer-articulos/57-administra-global-revolution-facebook

2.- BURGUEÑO, Pablo F., "Clasificación de Redes Sociales", en Blog de Derecho, 2 Març del 2009, [texto on-line] www.pabloburgueno.com/2009/03/clasificacion-de-redes-sociales/ [consulta: 20/06/2011]