Comunitats virtuals

FÈRRIZ, L,M, Vull un mòbil! Com educar els nostres fills en les noves tecnologies, Barcelona: Ed. Ara llibres, 2010, Pàg, 125.

Les comunitats virtuals utilitzades majoritàriament per els adolescents no són del tot privades, ja que cadascú pot crear el seu perfil en relació a la privacitat que estime convenient. No entrarem a esmentar els riscos que podria suposar un perfil massa públic amb les dades reals d´un adolescent, no és el cas que ens ocupa ací. Per el contrari creiem oportú incidir amb el recurs força valuós de les xarxes socials, utilitzat és clar amb responsabilitat i criteri.

La necessitat d´estar connectat al món, a un grup de gent que comparteix les mateixes o semblants inquietuds és una necessitat humana. Poder estar en contacte amb persones llunyanes a temps real, intercanviar e interactuar amb elles amb les multituds de facilitats i possibilitats que ens dona la xarxa, ens fa sentir partícips del món.

"També esdevenen fonts d´informació i coneixement, ja que els adolescents, mitjançant elles, comparteixen continguts, notes, apunts de l´escola, resolen dubtes, treballs de grup, etc."

Una cosa important és referida l´afecte i al suport que es baralla en la xarxa. Aquestes manifestacions d´afectes serien molt difícils en la realitat, per els condicionants que suposa la nostra cultura referides a la demostració d´afecte als amics de manera fins i tot d´estima. La xarxa dona la possibilitat de mostrar una sensibilitat incondicional, ja que en cap moment hi ha el perill de la vergonya pública, físicament parlant, que és la principal raó de la falta de comunicació.

El alt potencial d´entreteniment és superior a l´imaginable, ja que els usuaris poden compartir jocs online, vídeos, fotos, música, passatemps, textos, dibuixos, animacions... qualsevol cosa que es puga digitalitzar per muntar a la xarxa. Aquest punt és el que ens interessa des de la perspectiva de l´educació Plàstica. Com aprofitar aquestes eines interactives per educar als adolescents al mon de l´art visual.